Montilla

Has sortit del cau del silenci per retreure al president Mas el seu vot a la consulta del 10-A. D'entrada, això mostra un ordre de prioritats molt clar i meridià, ja que, mentre que al·legues que els problemes que preocupen la gent són uns altres, resulta que, a l'hora de ressorgir de la catacumba, és aquest precisament el tema triat per carregar contra el teu successor. En què quedem, és l'últim o és el primer dels temes?

Després has afirmat, inflat d'orgull, que quan es va celebrar la consulta a Cornellà no vas anar a votar. Bé, cadascú fa el que vol, fins i tot essent Molt Honorable. Però no puc evitar de pensar què hauria passat si haguessis dit això mateix en qualsevol elecció o referèndum institucional. T'haurien dutxat a retrets, per abstencionista i antidemòcrata. I si haguessis dit el mateix d'una votació en un col·legi professional, o una comunitat de veïns, o a l'AMPA de l'escola dels teus fills, potser també.

Per què en una consulta sobre el futur del país et pots permetre aquesta lleugeresa, i actuar amb la impunitat del negacionista actiu? Doncs perquè presentes el 10-A com una iniciativa partisana, carregada d'intenció ideològica. Amb tot, la gent no és curta, i sap que la pregunta plantejada es pot respondre amb un SÍ, un NO, o en blanc. Aquí camines, per tant, un camí complicat entre el sentit comú de la gent i el teu esforç per desprestigiar el que no t'agrada. Res a dir, president José Montilla, més enllà de suggerir que és que així com s'acaba perdent la gent.