La contra
Fent les Amèriques
Casa Amèrica Catalunya celebra cent anys amb la inauguració d'una mostra en què Mas anuncia la concessió de la Creu de Sant Jordi a la institució
Era inevitable que Artur Mas s'aturés uns instants, ahir a la tarda, davant la caricatura (amb una accentuada barbeta) que li ha fet el popular ninotaire argentí Miguel Repiso, Rep, autor dels retrats humorístics de l'exposició Cent veus, un centenari, que també recull les intervencions de personalitats culturals, polítiques i socials relacionades amb Llatinoamèrica, que han participat en activitats sorgides a recer de la Casa Amèrica Catalunya durant l'últim segle. Poca broma perquè és prou temps i n'han estat un munt!
Rebobinem cent anys enrere. El 4 d 'abril del 1911 es constituïa en una torre del passeig Méndez Vigo (al costat de la seu de l'Institut Italià de Cultura) l'originària Casa Amèrica Barcelona, nascuda de la societat civil. Una entitat “innovadora a l'època i amb l'esperit d'establir relacions horitzontals basades en el respecte”, en recordava Antoni Traveria, president d'aquesta entitat centenària que ahir s'assabentava, de boca del president de la Generalitat, que serà distingida amb la Creu de Sant Jordi.
El cap de l'executiu rememorava els lligams ben afermats (l'Havana xica, els indians...) entre Catalunya i l'Amèrica Llatina, dues geografies en què flueix la transmissió de cultures, valors, comerç i interessos. Una regió que “va acollir catalans que van ajudar a l'alliberament i a la independència dels pobles fins al punt que hi ha hagut presidents catalans”.
En to distès, Mas va recollir el guant llançat per Traveria quan aquest reivindicava que la seu del carrer Còrsega els ha quedat petita, atesa la intensa activitat que genera. Mas va respondre, implicant-hi l'alcalde Jordi Hereu, que era a la fila d'autoritats, que tots dos hauran de fer com les parelles que busquen pis: “Que vagin mirant sense pressa”.
Hereu és conscient que cal trobar una nova ubicació per a la Casa Amèrica, un bastió clau “en la relació rellevant entre Barcelona i Llatinoamèrica”, no només per interessos “comercials o culturals” sinó també “per amistat i reconeixement”. Entre d'altres raons, perquè hi ha 114.000 barcelonins provinents de països llatinoamericans “i el seu potencial i coneixement forma part dels nostres actius”, reblava l'alcalde.
