Salut

Dijous pas­sat, Jordi Panye­lla ens expli­cava en aquest diari que la justícia ha con­dem­nat el Ser­vei Català de la Salut a indem­nit­zar amb 10.000 euros una pare­lla de ger­mans perquè el pri­mer de gener del 2007 al ser­vei d'urgències de l'hos­pi­tal de Sant Pau els van extra­viar la mare dos cops.

La data no és accessòria. Érem al període de les vacan­ces nada­len­ques. Pot­ser el ser­vei anava curt de per­so­nal o hi va rebre una allau de paci­ents. No ho sé, perquè per al nucli de la història és irre­lle­vant. El fet és que, segons la justícia, el ser­vei d'urgències de Sant Pau va fallar i ara el govern català haurà de pagar una indem­nit­zació per danys morals. Tot i que encara es pot recórrer con­tra la sentència.

I ara, ¿s'ima­gi­nen què pot pas­sar si arran de la reta­llada que pla­ni­fica el govern català (ben a con­tra­cor, d'això no n'hi ha cap dubte) el ser­vei es dete­ri­ora? ¿S'ima­gi­nen què pot pas­sar si la justícia rep una allau de recla­ma­ci­ons de paci­ents que se sen­ten –o han estat– mal ate­sos per falta de per­so­nal? És a dir: pot­ser el que s'estal­viarà per una banda s'haurà de dedi­car a com­pen­sar uns paci­ents cada cop més deci­dits a anar als tri­bu­nals.

Seria lamen­ta­ble. Sobre­tot perquè la sani­tat cata­lana és, llis­tes d'espera a banda, molt bona. Fa cent anys el nos­tre país patia la segona taxa de mor­ta­li­tat més ele­vada d'Europa, després de Rússia. Ara, aquesta taxa és de les més bai­xes del món ric. Els met­ges no es quei­xen perquè hagin de tre­ba­llar més o amb menys recur­sos, sinó perquè no volen que en uns mesos es perdi tot el que ha cos­tat dècades acon­se­guir.