A foc lent, però implacables

5-1. Un resultat rotund, magnífic, gairebé concloent per afrontar el partit de tornada. Però poques vegades una golejada com aquesta s'ha de contextualitar tant. Aquest Barça s'ha fet un tip de golejar rivals, però no se'n recorda cap de tan treballada com aquesta. Mai amb un 3-0 o un 4-1 al marcador el Camp Nou havia estat un recinte tan expectant, una massa humana tan tensa i activada per acompanyar totes les jugades i empènyer l'equip quan ho necessitava. Un ambient que tot el partit va ser una clara prolongació del discurs d'alerta de Pep Guardiola en la prèvia. Fins al 5-1 i a cinc minuts per acabar la graderia no es va posar a cantar. No només va tenir raó Guardiola en la predisposició anímica per afrontar aquesta eliminatòria. El partit també va ser tal com l'havia predit: d'una enorme dificultat que no té res a veure amb l'amplitud final del resultat. Cada gol d'avantatge es va construir sobre una complex plantejament de les jugades, sobre un detallat desenvolupament de cada passada, de cada moviment. El Barça no va esclafar el rival, però sí que el va matar a pessics.

Per molt que tot estigui molt estudiat, el futbol sempre té cops d'efecte. En el primer minut i mig de partit havia estat el Xakhtar el que havia agafat la pilota i havia lligat un parell de jugades força potables en direcció a la porteria de Víctor Valdés. Però encara no s'havia complert el minut 2 i el Barça va marcar en la seva primera arribada a l'àrea dels ucraïnesos. S'esperava un Xakhtar més defensiu, com solia ser les altres vegades que s'havia enfrontat al Barça. Però no. També més agressiu en la pressió, fent més faltes. Doncs tampoc. Va ser un equip molt ben agrupat en un 4-4-2, amb la defensa avançada, les línies juntes, reculant molt ordenadament quan el Barça avançava i sortint amb molt criteri amb la pilota quan la recuperaven. En les sortides el Xakhtar atacava amb tot el bloc de mitjos i davanters i aprofitava tota l'amplada del camp, cosa que dificultava la reducció d'espais dels blaugrana. Tot el criteri per fer mal a la línia defensiva blaugrana, però, va ser inofensivitat quan van tenir les ocasions més clares, sobretot un parell. I mala sort en un llançament al pal a la segona part.

El Barça, però, també jugava, és clar. Encara no es coneix cap partit en què l'equip de Guardiola no sigui el que porta la iniciativa. Jugava, i amb el marcador a favor, cosa que el va refermar encara més en les seves conviccions inicials: prioritzar la seguretat en les passades encara que fos a costa de perdre fluïdesa i velocitat. El Barça, com sempre, usava la pilota amb criteri, però al mateix temps transmetia molt de respecte pel seu rival. Dominava, era superior, però sense imposar el vertigen que trastoca els rivals. Li faltava cadència. Segurament perquè el Xakhtar controlava sobretot Xavi, rigorosament quan entrava dins el camp ucraïnès. Sense el ritme del de Terrassa, els locals atacaven al compàs dels eslàloms de Messi i Iniesta. Tots dos es van situar com a mitges puntes i Villa era el referent en atac, ni al mig ni a l'extrem, com a prolongació de l'interior dret. No hi havia referències posicionals clares, com cada vegada és més habitual en el Barça, però la defensa ucraïnesa tampoc no es desordenava. Tot i això, ja havia estat incapaç d'evitar la combinació entre Messi i Iniesta que va suposar el primer gol. Sense fer-ho malament, el Xakhtar perdia.

Estava clar que la millor fórmula per als blaugrana per endur-se el partit era la cocció a foc lent. No perdre l'ordre ni la paciència. I quan arribés l'ocasió, aprofitar-la. Tot el que feien els blaugrana era molt ortodox, molt seu, però alhora la sensació era que tot estava fet a mida per a aquest partit i per a aquest rival. Anar fent, anar fent, l'equip de Lucescu va encaixar el segon gol quan els blaugrana van aplicar un altre dels seus recursos desequilibradors: diagonal d'Alves cap a l'àrea i passada en diagonal d'Iniesta; control del brasiler en el punt de trobada driblant el porter, i gol.

Els davanters blaugrana encara no marquen. Ahir, altre cop, ni Villa ni Messi. Però l'equip té recursos de sobra per activar, i els activa. Així va arribar el 3-0, en un còrner preparat. Segon gol de Piqué en dos partits. Els de Guardiola tenien el control del joc i havien aprofundit en el resultat. Però el Xakhtar també va aprofitar una jugada a pilota aturada per fer un gol, que sol ser d'or en aquestes eliminatòries. Excepte quan la resposta és tan immediata i contundent, com el gol de Keita un minut després. Tanta feina feta no es podia llençar per la borda. Si de cas, s'havia d'apuntalar més. I així va ser, amb un altre gol d'un migcampista, Xavi, que no havia pogut marcar el ritme del ball però que el va cloure amb una intervenció que s'entreveu definitiva. 5-1. El Madrid-Barça de semifinals és a dos tràmits de distància.