Barcelona ha decidit

La consulta sobre la independència va rebre ahir a Barcelona més suports que el partit més votat en les últimes eleccions municipals. I si em permeteu un vaticini gens aventurat, probablement han recol·lectat també més sufragis que els que obtindrà la formació guanyadora de les municipals del mes vinent, sigui quina sigui. Pot ser que algun patriota benintencionat afirmi que la participació de més d'un quart de milió de ciutadans va convertir la diada d'ahir en una festa de la democràcia. De festa, cap. Més de 250.000 persones aixecant el cul de la cadira de la desafecció per implicar-se en un exercici sense valor legal no s'hi posen pas per fer una festa sinó per donar un cop de puny a la taula de la Barcelona oficial i els seus corifeus desorientats.

Barcelona porta més de trenta anys dedicant-se, principalment, a ser capital d'ella mateixa. L'aposta no es pot pas dir que hagi estat un fracàs. La ciutat s'ha situat en el mapamundi i té un cert prestigi com a destinació turística i atracció cultural. Malgrat tot, les autoritats que la menen no veuen més enllà del nas d'una gran urbs que, potser sí que vol continuar sent gran, però que no aspira a ser més que ciutat.

En canvi, un parell de centenars de milers llargs de conveïns ahir van decidir que Barcelona ha de sortir d'ella mateixa per recuperar el paper que durant tants anys ha tingut en la història: liderar un país. No cal inventar-se jocs, ni fòrums, ni fastos similars. Quin somni millor hi pot haver per a una ciutat orgullosa i cosmopolita, quin revulsiu més estimulant, que el d'esdevenir la capital d'un estat. Ahir, a Barcelona, va començar a ser demà.