Chacón i Nadal
A còpia de desmentir-ho, hauríem d'acceptar que el PSC no té un sector catalanista, sinó que tot el partit és catalanista. Però els fets són més tossuts que les paraules –ja ho deia l'eslògan: “Fets, no paraules”–, i de manera permanent l'ànima del PSC s'apareix amb la forma de la del PSOE. Ara en tenim un altre exemple amb l'ascens de la ministra Carme Chacón a possible candidata en les primàries per rellevar Zapatero. Oficialment, les primàries no estan convocades i Chacón no ha presentat la candidatura, però tot l'aparell mediàtic ja s'ha engegat. Als mitjans de comunicació dediquen espais a glossar la vida i miracles de la precandidata. Sobretot, en els mitjans catalans i, també, en els mitjans espanyols més afins a Zapatero –se suposa que la resta fa costat a Rubalcaba o a cap dels dos–.
Tot i que Joaquim Nadal va dir que Chacón, si aspira a presidir el PSOE i a ser candidata a presidir el govern d'Espanya, s'haurà de guanyar el vot de les bases del PSC, la sensació que es transmet és que el PSC ja té definida la candidatura de Chacón per situar-se al capdavant del PSOE. Magnífic. Si el que volen és presentar Chacón, que ho facin i que els vagi bé. Però hi ha un però. Mentre l'aposta dels socialistes catalans per al PSOE és a punt, l'aposta dels socialistes catalans per a ells mateixos és inexistent. La solució Nadal perquè presideixi el grup parlamentari del PSC és una solució per sortir del pas –malgrat que Nadal s'oferís a liderar el PSC si ho volen–. Una hipotètica candidatura a la Generalitat encapçalada per Nadal, després de l'episodi del 1995, ni tan sols serviria per sortir del pas. Tura, que ja va fer un assaig amb Hereu i no se'n va sortir, ja no pot passar de ser un plat de segona taula. I a Maragall (Ernest), que ja ha dit que l'etapa dels Montilla, Zaragoza i Iceta s'ha acabat, li han respost que la seva (etapa) també s'ha acabat.
En resum, l'únic que té clar el PSC una vegada més és què ha de fer amb el PSOE –preparar un bon cap de cartell–, i no té gens clar què ha de fer amb ell mateix, més enllà d'ajornar qualsevol decisió per a la tardor o, millor dit, per quan s'hagi resolt, abans, la prioritat; és a dir, per quan s'hagi decidit qui mana al PSOE.
