I ara, les emocions més fortes

No serà per incompareixença del Barça que hi hagi quatre enfrontaments amb el Real Madrid des d'aquest dissabte fins al 3 de maig. El Barça és a les semifinals de la lliga de campions, com ja està sent habitual els últims anys, com el Manchester United, que també va rematar la feina contra el Chelsea, frustrat una vegada més en aquesta competició. L'equip de Pep Guardiola va fer ahir a Donetsk la feina que li tocava. I molt bé. Un cop més, a partir d'un plantejament de partit magnífic. Sobretot, interpretant molt bé les necessitats perquè en cap moment se li pogués complicar no ja l'eliminatòria, sinó el partit mateix. Va deixar desfogar l'intens Xakhtar del començament del partit fins que el foc d'encenalls de l'equip ucraïnès es va anar consumint sense haver causat cap dany. Llavors, els blaugrana van fer un pas endavant i van condemnar els de Lucescu a córrer la resta del partit rere la pilota. L'escenari no va ser en cap moment el que hauria volgut el Xakhtar, perquè el Barça va saber interpretar el paper que convenia a cada moment. I fins i tot quan semblava que assumia un paper secundari al començament del partit, era el fals protagonista que s'apropiaria de l'obra a partir de la meitat del primer temps.

Guardiola ni enganya ni especula. És una obvietat, però en aquest cas s'ha d'anar repetint perquè sembla que costi de creure. I aquesta obvietat no vol dir que Guardiola no pensi en els pròxims partits. Hi pensa. Però sense subestimar mai les necessitats del partit immediat. Posar Mascherano de central s'ha d'interpretar en aquesta clau: va ser una prova amb vista a pròxims partits, però alhora va ser una decisió efectiva per al partit al Donbass Arena. El mig argentí va jugar molt bé en una posició nova per a ell, i no era fàcil, per la mobilitat i l'explosivitat dels davanters del Xakhtar. Va demostrar que té prou velocitat i capacitat per corregir la posició per complir bé en aquest funció. Però tant o més bo que aquesta prova, va ser el retorn de Sergio Busquets a la posició de mig centre. Acostumat a jugar més de central que de mig en les últimes setmanes, l'equip va agrair molt capacitat de Busquets per convertir-se en l'eix central a partir del qual l'equip es mou com un tot, com un sol mecanisme. Amb Busquets en el seu lloc l'equip passa com si res de jugar amb el seu perfil més laboriós a exercir el domini amb la pilota a tot el camp.

Tothom es preguntava quina era la manera més pràctica de jugar a Donetsk després del 5-1 del partit d'anada. Hi havia les possibilitats dels manuals clàssics, que bàsicament es resumien en una sola idea: posar més suplents que titulars i mirar més el marcador que la pilota. Òbviament, però, la proposta de Guardiola va ser la de sempre i, alhora, la que encara costa de creure: competir sense mirar el resultat amb una majoria de titulars. Lucescu, per la seva part, sabia que si no feia embogir el partit des del principi no tenia res a fer en l'eliminatòria. Li va anar molt bé que el Barça sortís com ho fa sempre: mirant de jugar dins el camp del rival. La pressió dels jugadors del Xakhtar va ser intensa i agressiva, i van robar unes quantes pilotes al mig del camp que els van permetre enfocar la jugada cap a la porteria de Valdés de manera vertiginosa. En aquesta primera fase del partit, l'equip de Lucescu no va fer ni una passada horitzontal. Ni volia ni li calia. Tot eren passades verticals o per obrir la pilota a les bandes, i d'aquesta manera es van acostar amb perill a Valdés, que va tornar a marcar el territori amb intervencions no només encertades sinó finalment dissuasives per als rivals. Sigui per inèrcia, sigui per decisió conscient, el Barça es va tirar una mica enrere, i d'aquesta manera, inconscientment o no, va despullar totes les debilitats del rival. Quan el Xakhtar es va haver de dedicar a construir les jugades des de darrere, sense poder sortir la contraatac, es va convertir en un equip més pla i inofensiu. El següent acte estava cantat. Amb el Xakhtar esbravat, el Barça va agafar la pilota, Busquets va enviar tot el bloc endavant i el partit es va acabar per als ucraïnesos. La possessió dels blaugrana va evitar qualsevol rèplica dels locals (més enllà d'alguna llambregada que Valdés va frustrar) i Messi va dictar sentència. Com aquell que res, l'argentí ja ha fet més gols que cap altre jugador en una temporada en el Barça.

La segona part va ser una sessió contínua de domini blaugrana. Només calia que passés el temps, perquè les coses ja estaven clares. Temps per veure que Afellay compta, que Villa encara es fa esperar i que Milito fa patir. El Barça ha conclòs la fase d'estar en el tram final en la posició de guanyar tots els títols. Ara comença la fase de la il·lusió per fer-ho realitat. Les emocions prometen ser fortes.