UT/UDA
Ortega
Unió Democràtica no ha estat mai sant de la meva devoció (per dir-ho en termes cristians) ni tampoc la meva formació política predilecta (per dir-ho en termes democràtics). Els que em coneixen ja ho saben, no és cap secret. Però més enllà de les sigles que representes, vicepresidenta, d'un temps ençà t'estic observant i tinc la impressió que mostres una sagacitat poc comuna. Amb discreció i evitant els estirabots, estàs fent una de les sortides d'armari més sonades dels darrers temps.
Com en d'altres dirigents de CiU, l'ocasió ha estat la consulta del 10-A. Primer va ser la qüestió de les urnes, si calia o no cedir-les; vas dubtar unes hores, llavors vas rectificar de seguida i ja no se'n va parlar més. I després, aquell vot teu, segurament el vot secret amb més altaveus de la història. Vas triar arrenglerar-te amb el president, i va esclatar la tempesta al teu voltant, amb el líder del teu partit fent de Bazooka Boy, i les tropes més braves de Convergència enfrontant-s'hi amb ardor.
I tu, callada, Joana Ortega, com qui no ha trencat ni un plat en la vida, sense revelar el sentit del vot mentre la disputa entre els del sí i els del no a la independència es converteix en batalla campal entre els del sí i els del no de la consellera de Governació. Si algú ho hagués planificat no ho hauria fet millor. Duran i Lleida ha caigut en una deriva de grolleries i estridències que potser el portarà a l'extinció política. I tu, senyora del teu secret, avançant posicions en la graella de sortida. És per treure's el barret.