Amb ganes de bramar

A molta gent ben situ­ada se li ha des­per­tat el desig de mani­fes­tar-se i bra­mar. El tema de les reta­lla­des ha anat de per­les per sumar fun­ci­o­na­ris i sin­di­ca­lis­tes alli­be­rats a les quei­xes. No sé què dirien si es tro­bes­sin com els petits empre­sa­ris, autònoms sense fac­tu­ració i tre­ba­lla­dors aco­mi­a­dats. Per sort, ara ja no van a les mani­fes­ta­ci­ons els con­se­llers i els direc­tors gene­rals, com pas­sava a l'època tri­par­tita. Ni que sigui per la manca d'embo­lics interns hem gua­nyat amb el canvi.

Men­tre l'eco­no­mia tron­to­lla pels ter­ratrèmols con­ti­nu­ats, aquí les lec­tu­res no s'esca­pen de la mani­pu­lació. Com a antídot, recu­llo un comen­tari dels dar­rers dies. En una entre­vista a la revista Capi­tal, Ken­neth Rogoff, exe­co­no­mista en cap del Fons Mone­tari Inter­na­ci­o­nal i pro­fes­sor de Har­vard, va dir que Cata­lu­nya seria un dels països més rics del món si fos inde­pen­dent. Adduïa que històrica­ment havia tin­gut presència de mul­ti­na­ci­o­nals, a més de recur­sos i volun­tat. Quan el peri­o­dista li va pre­gun­tar si el govern de Zapa­tero havia fet prou per con­tra­res­tar la crisi, va afir­mar que Espa­nya neces­si­ta­ria una reforma estruc­tu­ral pro­funda de la seva eco­no­mia per poder créixer: “Amb un 20 per cent d'atur farà falta sort perquè el PIB avanci una mica enguany. Un crei­xe­ment del 3 o del 4 per cent, neces­sari per reduir l'atur, és poc pro­ba­ble a mitjà ter­mini”. La premsa inter­na­ci­o­nal també s'ha fet ressò de “l'estran­gu­lació finan­cera” que pateix Cata­lu­nya (The New York Times) i de l'enfron­ta­ment amb l'Estat a causa del dèficit fis­cal. Cons­ta­ten el que ja sabem: des de Madrid ens aixe­quen la camisa.

Pot­ser els mani­fes­tants con­tra les reta­lla­des hau­rien de des­viar les mira­des i no ser tan par­ti­dis­tes política­ment. Si la res­posta es desviés cap als res­pon­sa­bles reals de la crisi no incre­men­ta­rien tant la pressió pels que inten­ten solu­ci­o­nar-la. No cal insis­tir ni repe­tir les erràtiques polítiques de Zapa­tero i les res­pon­sa­bi­li­tats del sec­tor immo­bi­li­ari i dels bancs. Pot­ser els que tenen tanta neces­si­tat de pro­tes­tar podrien visi­tar Ate­nes aquesta Set­mana Santa. Allà es diver­ti­rien.