Els sant Jordi que hi ha a Síria
La diada de Sant Jordi és una gran festa catalana. També a Síria és venerat en molts temples cristians. Ho vaig descobrir el passat mes d'octubre quan visitava esglésies ortodoxes armènies a Damasc i Alep, la cova de Santa Tecla al monestir de Maulula, i el convent ortodox grec de Mishtaye, prop de Palmira.
Les imatges de sant Jordi formen part de la iconografia religiosa més visible en aquell país. Són imatges del sant cavaller que no tenen la grandesa èpica i l'agilitat abraonada representades en l'obra medieval de Bernat Martorell, fill de Sant Celoni, conservada al Chicago Art Institute.
Les que dominen a Síria són icones de gust bizantí que inclouen, això sí, tots els elements de la llegenda d'arrels perses: cavall, llança, donzella, i drac, símbol del mal.
Els amics Torras, companys de viatge, observaren un detall comú a molts sant Jordi sirians. Era una figura menuda, no sempre un nen, asseguda a la gropa del cavall blanc. És un misteri que agrairia que algú m'aclarís. No he pogut visitar encara des d'aleshores el Museu Iconogràfic Sant Jordi, d'Ordino, a Andorra, on potser tenen documentat aquest tret genuí de les pintures jordines del Pròxim Orient cristià.
Sant Jordi és el patró del patriarcat d'Antioquia. “També és patró de Catalunya, la nostra nació”, diguérem al monjo que venia souvenirs dins el recinte conventual de Mishtaye. “Sant Jordi és un mite”, contestà. Comprovàrem perplexos que aquell religiós grasset, d'espessa barba negra, que oferia estampes de sant Jordi i packs amb aigua beneita, oli i sorra santa, no ajudava a dissipar alguns dubtes existencials sobre la realitat històrica del cavaller de la creu.
Sant Jordi és un mite que uneix, per sort, terres i devocions llunyanes. Des del Japó, ara dissortat, que comparteix de fa anys amb nosaltres la festa del 23 d'abril, fins als musulmans, que l'anomenen Khodor, segons ens explicà el guia que ens portava per Síria.
L'home estava orgullós d'aquell país seu, laic, on totes les religions són lliures i respectades. Que sant Jordi i Khodor protegeixin aquesta llibertat en un temps tan convuls com el que viu ara Síria.
