Tres títols

Per al Sant Jordi d'avui m'agra­da­ria esmen­tar els títols de tres autors giro­nins: dos debu­tants, Eva Bus­sa­lleu i Xevi Sala, i un de ja con­so­li­dat fins a la cate­go­ria de mes­tre, Narcís-Jordi Aragó. Amb el títol 11 raons per no anar a dor­mir Eva Bus­sa­lleu (la Cellera de Ter, 1980) aplega onze con­tes d'una libi­di­no­si­tat explícita, carac­te­rit­zats per una trama ver­ti­cal i per una lite­ra­tura amb una enorme habi­li­tat per recrear imat­ges que invo­quen la sen­su­a­li­tat. Així, el món mini­mal del joc de l'Scrab­ble asse­nyala la fina mem­brana que separa –si separa– el simu­la­cre i la rea­li­tat; o una pas­se­jada per una botiga de frui­tes i ver­du­res es con­ver­teix en un joc de sinestèsies en el marc d'una lite­ra­tura que no defuig la sug­gestió lúbrica.

Amb el títol de Les cau­ses per­du­des el peri­o­dista Xevi Sala (la Bis­bal d'Empordà, 1965) es revela com un novel·lista molt hàbil, capaç d'aglu­ti­nar en una mateixa línia argu­men­tal el mis­teri, les llums i les ombres morals d'uns pro­ta­go­nis­tes que viuen en un barri subur­bial d'una ciu­tat. Amb un llen­guatge veloç, ope­ra­tiu i en tot moment adap­tat a les exigències nar­ra­ti­ves, Xevi Sala relata la cara oculta de la ciu­tat, corat­ges i herois­mes erràtics que no acos­tu­men a ser matèria èpica de la lite­ra­tura.

Amb el títol Retrats a mitja tinta, de Narcís-Jordi Aragó (Girona, 1932), el lec­tor assis­tirà a una impres­si­o­nant recons­trucció espi­ri­tual i cul­tu­ral de les ter­res de Girona. A través de pin­ze­lla­des impres­si­o­nis­tes pròpies de gran obser­va­dor Aragó res­cata noms, docu­ments, obres, mots, lec­tu­res i mons que resul­ten impres­cin­di­bles per enten­dre la cul­tura, les pul­si­ons i la soci­e­tat giro­ni­nes del segle pas­sat. Amb una força literària que es fon amb els matei­xos objec­tes d'estudi, Aragó ens ha rega­lat el difícil do de la memòria.