El front comú

Pot­ser un bon títol per a aquest Sant Jordi podria ser A la recerca del front comú o De què parlo quan parlo d'un front comú o, fins i tot, el Front comú màgic. Més enllà de la broma, el de fer pinya a Madrid és un argu­ment polític recur­rent, que rea­pa­reix cada cert temps. I ara ho ha tor­nat a fer, aquest cop, a compte del fons de com­pe­ti­ti­vi­tat. Aquells 1.450 mili­ons que cor­res­po­nen a Cata­lu­nya segons el nou model de finançament. El govern català demana que l'Estat els aboni aquest any i l'exe­cu­tiu espa­nyol ja ha dit que no pensa moure ni un dit fins al 2013.

Quina és la pro­posta? Fer front comú a Madrid. No és que l'escep­ti­cisme vin­gui de la idea, sinó més aviat de l'experiència. En els dar­rers anys, les for­ma­ci­ons cata­la­nes amb prou for­ces han sumat algun cop aquí i molt menys a la capi­tal espa­nyola. Fem un repàs. El dia després de la gran mos­tra d'uni­tat que va supo­sar l'apro­vació de l'Esta­tut al Par­la­ment, el PSC ja anun­ci­ava esme­nes per quan el text arribés al Congrés. Els par­tits no van anar junts en el referèndum de la carta cata­lana –ERC va dema­nar el no– i tam­poc després de la sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal. I això que el 10 de juliol pas­sat un milió i mig de per­so­nes van sor­tir al car­rer per mos­trar el rebuig i la indig­nació con­tra el pro­nun­ci­a­ment muti­la­dor dels magis­trats.

Si ni l'epi­sodi més greu de la història recent no va acon­se­guir pro­moure un front comú, ho farà el fons de com­pe­ti­ti­vi­tat? El PSC asse­gura que estarà del cos­tat del govern català per recla­mar els diners, però, de moment, no acla­reix si es des­mar­carà o no dels com­panys del PSOE quan la votació de la pro­po­sició no de llei pro­mo­guda per ERC per exi­gir el paga­ment d'aquests diners arribi al Congrés. Men­tre els del car­rer Nica­ra­gua ho estu­dien, des de Fer­raz s'avan­cen i des­car­ten que hi hagi vot dife­rent dins del grup. També ho fan ate­nent a l'experiència. Els soci­a­lis­tes cata­lans no tren­quen la dis­ci­plina al Congrés. Pot­ser s'hau­ria d'obrir la porta a l'espe­rança, ara que estem a la Set­mana Santa. Però en aquests casos i a les por­tes de cele­brar el dia del lli­bre, sem­pre vénen al cap títols de grans clàssics com ara Lo Somni i Els Sants Inno­cents.