Homes a la floristeria

La diada de Sant Jordi d'aquest any ha coincidit amb el 35è aniversari de l'Avui i, entre altres efemèrides, el trentè aniversari de la mort de Josep Pla, dues referències prou significatives per donar un toc particular a la diada. Però la peculiaritat més palpable d'aquest Sant Jordi ha estat la coincidència amb el dissabte Sant i el corresponent moviment humà d'aquí cap allà, d'allà cap aquí que sol comportar la Setmana Santa. Veient les imatges que el 3/24 anava oferint en el decurs de la jornada, les parades de roses i llibres de Barcelona i les altres ciutats importants del país no semblava que notessin una escassetat especial de passejants respecte als anys anteriors. Els d'allà celebraven la diada aquí i els d'aquí la celebraven allà. A mi em va enxampar a la Costa Brava. De bon matí vaig veure que si volia comprar un llibre en una parada al carrer ho hauria de fer a la que el supermercat habitual havia muntat a l'entrada i no a la llibreria del centre, que no va treure cap llibre al carrer. Però l'objectiu obligatori eren les roses. Vist el panorama, estava clar que tocava anar a la floristeria. Una dotzena d'homes fent cua en un passadís enmig de plantes de tota mena, sobretot muntatges amb roses decorades sobre conjunts escultòrics que simulaven dracs; uns eren de fusta, altres eren ninots de drap o de plàstic d'estètica dubtosa. “I això qui ho compra?”, pensava jo fent temps. Els homes que tenia davant optaven per les clàssiques roses individuals. Un, una. Un altre, cinc. Jo, tres, esperant el meu torn. Un va decidir comprar un roser en un test: “Aquestes duraran, en canvi les clàssiques es marceixen en dos dies.” El noi de davant meu, però, sí que va trencar esquemes: es va quedar la rosa muntada sobre un ninot rodó de color taronja i base de fusta. “I posi'm també la de colorines.” 28 euros (20+8), li va costar la creativitat. Em toca a mi: “Jo en vull tres. Normals, eh!”. “15 euros”, diu la mestressa. Surto i la cua ja era de vint homes. Tan disciplinats com desplaçats. Sant Jordi és Sant Jordi, la tradició mana. I ens adaptem al que calgui.