El camí de la revolta

El manifest Indigneu-vos del nonagenari Stéphane Hessel s'ha convertit en tot un referent dins el periodisme d'opinió. Aquest que intenta reflexionar una miqueta més enllà de les notes de premsa i els déjà vu que omplen les planes dels diaris i els informatius dels mitjans majoritaris. El manifest, que fa una llista de motius indignants, és més que benvingut en els temps que corren, i en què l'anarcocapitalisme s'ha instal·lat còmodament per damunt de governants, països i estratègies econòmiques. Amos absoluts de la globalització, dominen un món a la seva mida que han anat construint a cops d'especulació des de fa massa anys. Si Cioran deia que Déu havia construït el món en sis dies, i que al setè se'l va mirar i de tant fàstic com va sentir no se l'ha mirat mai més, aquests a més hi escupen.

Mentrestant, l'home, objecte i subjecte de la història, vagareja sense nord, sense doctrina, sense pensament ni referències, assumint les passes enrere que el moment l'obliga a prendre, sense que ningú, absolutament ningú, li pugui explicar que potser cal fer-les per tornar a fer un pas evolutiu endavant. Els polítics, els suposats defensors de la cosa pública, es limiten a intentar salvar uns mobles cada cop més escassos. I tant!, que n'hi ha per indignar-se. De motius en sobren, i sobretot ara, que les coses van mal dades.

Fins ara, la inèrcia d'uns valors assumits a priori ha mantingut la humanitat en un estat de badoqueria que ha funcionat per pròpia inèrcia, sense espai per a la reflexió. I, paradoxalment, vivim en el moment històric on hi ha més abundància de dades i d'informació. La informació, però, sense reflexió no és res. No hi ha coneixement. El pensament és especulatiu i han desaparegut els camins de coneixement.

El text de Hessel hauria de servir també per iniciar la ruta de la revolta. Però, en un món financerament desequilibrat, on la fusió cultural a escala planetària ja no pot tenir marxa enrere, quin, com i de quina manera ha de ser el camí de la revolta? Tot i formar part de les primeres generacions que no han patit cap guerra a Europa des de fa mils d'anys, haurem de tornar veure vessar sang pels carrers? Potser caldrà esperar que tornin els bàrbars, que reclamava Kavafis? Mentrestant, però, la legió de joves occidentals sense futur ni objectiu va augmentant arreu d'occident, i si la cosa empitjora, com sembla que es preveu, quan els arribi la seva hora, només per la pura inèrcia del temps i de la història, llavors potser sí que veurem vessar molta sang.