En Paul i la Nancy

Paul Preston, un dels grans historiadors hispanistes britànics, acaba de publicar un treball que hauria de ser definitiu per tancar el debat sobre els disbarats d'un i altre bàndol durant la Guerra Civil i, sobretot, per fer callar d'una vegada els pretesos historiadors revisionistes indocumentats i falsaris que rebroten com el gram. L'holocaust espanyol. Odi i extermini durant la guerra civil i després, és el llibre de Preston que ha publicat Editorial Base i s'ha premiat amb la I beca Santiago Sobrequés i Vidal. És un volum que no es pot llegir abans d'anar a dormir pel seu doble pes: el material i el de les aportacions que fa Preston d'aquell període que sovint sembla que encara no hem superat. En un to més costumista sobre aquells anys, però objectiu i crític sobre com van anar les coses, és el llibre de la Nancy Johnstone Un hotel a la costa, que ha publicat Tusquets, editat per Miquel Berga. És un dietari de l'experiència d'una parella d'anglesos que van fundar un hotel a Tossa l'any 1934 i que va acabar esdevenint una colònia per a nens de la guerra. És una mena d'autobiografia en temps real. Nancy i el seu marit Archie troben el seu paradís perdut en el paradís blau de Marc Chagall quan esclata la guerra. Com es relacionen amb els tossencs i els catalans, i les explicacions de la manera de viure de l'època són molt interessants. Però arriben al cor amb el seu compromís amb la causa republicana, la crítica cap a la hipocresia del govern britànic, l'estupefacció davant les baralles entre els comunistes, el bon humor a l'hora d'afrontar el daltabaix, la seva responsabilitat amb els nens de la colònia, i el seu desengany amb l'arribada als camps de concentració francesos. Un regal de lectura.