Un magistrat de ‘Lérida'

La justícia és cega, per la qual cosa algun despistat podria pensar que és comprensible que els jutges de tant en tant perdin el món de vista. Fals. El cas del senyor José María Magán, il·lustríssim magistrat del jutjat contenciós administratiu de Lleida, no es pot pas imputar a la invidència sinó a la incontinència. Aquest individu ha carregat de furibunda catalanofòbia un trist tràmit com és un recurs contra una multa de trànsit. Podria reproduir-ne algunes perles però el millor és llegir-lo en la seva totalitat per fer-se una idea exacta de la mala bava i la rancúnia que desprèn.

Deu haver quedat descansat, aquest campió de la retòrica espanyolista. Ep, no entraré pas a valorar la part dispositiva de la resolució, però quedo perplex davant del to manifestament polític i ideològic amb què el personatge ha decidit carregar les tintes d'un simple procediment judicial. Com ha de ser la mentalitat d'un individu capaç de congriar tot aquest fel, de filtrar tot aquest odi i aquesta animadversió envers la societat on ha estat destinat a impartir justícia. Què deu passar pel cap d'algú que podria viure feliç disfrutant de les belleses naturals, lingüístiques i humanes de les terres de Lleida i que, en canvi, destil·la aquest profund malestar. Aquest mal estar. He començat aquest article amb un rampell de ràbia envers Magán, però ara que arribo al final haig de dir que aquest home no em fa ràbia sinó pena. Li desitjo una llarga i feliç estada entre nosaltres. Ara bé, si mai li passés pel cap recollir firmes per obtenir el trasllat a la seva Espanya estimada, sàpiga que pot comptar amb el meu suport total. Tots plegats, ell i nosaltres, ens trauríem un pes de sobre.