Pilota rodona o quadrada?

1. Barça

Un dia un entrenador d'un equip que no és el Barcelona va fer una pregunta als seus jugadors: «Algú sap per què la pilota de futbol és rodona?» Tots van riure. Era obvi, no? La pilota és rodona, és clar... Un va dir que perquè no podia ser d'una altra manera; un altre perquè és millor per passar-la i controlar-la i un tercer, perquè és el que toca per rematar de cap en condicions. La pregunta tenia una resposta tan evident que ningú hi va caure. De fet, va sorprendre tant que no hi va haver més intervencions. El tècnic, veterà ell, va sentenciar: «La pilota és rodona perquè rodi.» Queda clar, oi? I va continuar: «O sigui, oblideu-vos de les pilotades i feu el favor de passar-vos la pilota per terra!» Era una esbroncada en tota regla!

2. Real Madrid

La renúncia voluntària del Real Madrid als seus senyals d'identitat futbolística per obra i gràcia del seu entrenador, José Mourinho, obre el debat. Permetre que el Santiago Bernabéu tingui una gespa de pam i mig sense regar és trair la seva història; deixar els onze jugadors al darrere de la pilota és girar l'esquena a la tradició; permetre possessions al rival properes al 80% a casa teva és no entendre res... sobretot si un té la plantilla que té el Madrid. L'alemany Özil, l'home que representa l'estètica blanca, el toc, la qualitat, ha estat un actor terciari en els quatre Barça-Madrid jugats fins ara: 45 minuts en el 5-0; 32 en la final de l'1-1 de lliga; els últims 39 de la pròrroga en la copa del Rei i tot just la primera part dimecres en la Champions. El madridisme centrat no entén que el protagonisme del seu equip el tinguin Pepe, Khedira i Carvalho en lloc de de Ronaldo, Di María i el sacrificat Özil. És que el Real Madrid amb una de les millors plantilles de la seva història no és capaç de jugar al contraatac sense renunciar a tots els seus principis? No hi ha més vida que aquesta després de 400 milions d'euros invertits en jugadors? Dopatge, àrbitres, compra de partits, històries passades, favoritismes dels dirigents, confabulacions... massa soroll col·lateral per amagar les tristes realitats madridistes al voltant de la pilota. A Florentino li devia caure el món a sobre quan Guardiola va fer entrar a jugar Sergi Roberto... Lliçó a la gespa, lliçó a la banqueta, lliçó de club...

3. Ronaldo

El 7 del Madrid és molt bo. Boníssim. Però té un problema: juga al CF Ronaldo, un equip diferent al CF Mourinho, el conjunt del seu entrenador. Tots dos equips van de blanc, curiosament com el CF Real Madrid, que és on juguen Casillas, Ramos, Arbeloa, Xabi i companyia. Hi ha tants interessos particulars que tot es fa molt difícil. Mourinho ordena cedir mig camp i el Madrid obeeix. Però a Ronaldo aquest plantejament no li interessa. I el seu prestigi! En quin lloc queda el seu nom? Per això va sortir a pressionar sol, per això es va fer notar obrint els braços, per això es va fer l'emprenyat i també, per això, va rebre l'esbroncada de Xabi Alonso, Arbeloa i el mateix Mourinho. I per tancar el cercle, va deixar clar a la sala de premsa que no li agrada aquest sistema. Ronaldo és com és, però té una cosa clara: la pilota li agrada rodona i que vagi per terra. I per això s'emprenya. I com li agrada la pilota a Mourinho? Total, com que no ha de rodar, potser li agrada una que sigui quadrada...