Ara torno
Una nit al Palau
Per coses que no vénen al cas ni me'n recordo, un dia de ja fa temps fent zàping vaig veure al 33 una noia que cantava amb un sentiment que em va deixat clavat a la pantalla l'estona que va fer falta per saber qui era: Sílvia Pérez Cruz, una noia de Palafrugell que es començava a fer un nom. Per coses que no vénen al cas però que són molt fàcils d'entendre per qui la coneix i l'ha sentit cantar, es va començar a parlar d'ella ja no en petit comitè sinó en quantitats considerables de gent. I ella, cada cop que li'n preguntaven els motius, responia, amb aquella simpatia natural que enamora, que el que la fa contenta és cantar i que per això canta de tot, malgrat que li diguin que se centri en algun estil concret. Però ella canta havaneres, flamenc, boleros, cançons populars... De tot. Perquè no és que hi hagi un estil o registre que se li adeqüi més (com ara el fado, com li van dir quan estudiava cant), sinó que l'estil és ella mateixa, la seva manera de cantar, de sentir la música i transmetre-la. Per raons que no vénen al cas, fins aquest dijous passat no em va ser possible sentir-la en directe en concert, al Palau de la Música, i acompanyada del Javier Colina Trio (que en realitat va ser un quartet, perquè el sublim saxofonista Perico Sambeat es va afegir al contrabaix de Colina, la bateria del gran Marc Miralta i el piano d'Albert Sanz), que per a una sessió de jazz ja valen la pena sols. Per raons que tampoc no vénen al cas no havia tingut el millor dia, o sigui, que no tenia la millor predisposició mental per submergir-me en el concert. Però, per sort, no era qüestió del cap, sinó de l'ànima. Quan ella comença a cantar comença un món nou. Tot és sensitiu i encara que volguessis no podries no deixar-te endur per les emocions que emanen de la seva veu. Va cantar unes cançons precioses, de lletres de desamor estripat. Però la Sílvia podria cantar la lletra d'un prospecte mèdic i emocionaria igualment. Per tot això ve al cas dir que el concert està editat en disc i es titula En la imaginación. Però si no ho han fet encara, no esperin més a sentir la Sílvia en viu.