Prou, que ens escanyem!

Diu el proverbi castellà que Déu estreny, però no ofega, i és cert que fins i tot els dictadors més sanguinaris, passada la fase del genocidi i l'extermini, aflueixen una mica, tal com ho va fer Franco després de la victòria dels aliats a la II Guerra Mundial, de bon grat, perquè considerés culminada la neteja, o per força, perquè els seus aliats nazis havien perdut la guerra. Aquest principi vigent pel que fa a la violència extrema de l'eliminació física del contrincant no s'aplica, en canvi, a l'explotació econòmica, a l'espoli fiscal, a la discriminació pressupostària, a l'asfíxia financera i al maltractament sistemàtic amb voluntat perniciosa d'agenollar territoris enters en termes materials de vampirització i de transvasament del benestar i poder adquisitiu guanyats amb la suor pròpia cap a les zones subsidiades on impera la cultura de la subvenció. Ho estem veient en aquests moments en què el cornut que paga el beure és, a sobre, acusat de ser el culpable del dèficit espanyol, tot i que és l'administració central i la seva central lletera i gran repartidora la que ha causat el 75% del dèficit total. I, realment, és molt fort que els esmentats acusadors assenyalin ara com a causa de tots els mals els catalans que, dit sia de passada, ja estan exhausts de tanta transfusió de solidaritat a d'altres comunitats que, a base de parar la mà, viuen millor que els donants vilipendiats pels seus beneficiaris en una mostra d'ingratitud que clama al cel i que no té cap altra explicació que l'odi a qui gosa ser ell mateix i vol mantenir el seu fet diferencial. Així va començar l'antisemitisme i ja sabem com va acabar en l'holocaust. No voldria dramatitzar, però hi ha un parell d'aspectes preocupants. El primer que, en la present campanya electoral, els dos grans partits d'àmbit estatal només coincideixin a rivalitzar a veure qui és el que pitjor tracte dispensa a Catalunya, conscients que a la resta d'Espanya l'anticatalanisme dóna vots. I, segon, que, abans d'anar a les urnes, ningú no parla del deute de l'Ajuntament de Madrid (7.500 milions d'euros) ni de totes les altres administracions, començant per la central, que no haurien de seguir podent estirar més el braç que la màniga. Com que les eleccions catalanes ja s'han celebrat, el que surt gratis és fabricar un sol boc expiatori.

Així, doncs, a Catalunya se la segueix collant i se l'ofega, perquè dóna satisfacció visceral a les més baixes passions i també perquè dóna rendiments de cara a les urnes. I, a més a més, es fa de forma visible i proclamada. Per exemple, quan s'anuncia que a Catalunya se li reclamen retallades de l'estat del benestar mentre a milions de ciutadans extremenys i andalusos dels perceptors del PER (420 euros/mes) se'ls incorpora el règim general de la Seguretat Social (més de 1.000) o que es destinen més de 3.000 milions d'euros a l'AVE d'Extremadura. Que ja m'explicaran quina falta fa o quina urgència prioritària representa. Tanmateix, no és únicament per acció que es fa tot el possible per tallar les ales a la comunitat més dinàmica, amb el desig que, un cop arruïnada, optarà ella sola per la submissió total i absoluta. També s'actua per omissió, que és, en realitat, el que volia comentar quan m'he deixat endur per aquesta excessiva introducció. Per exemple, quan l'Estat espanyol té una bona carta per jugar amb vista a les relacions amb la gran potència emergent que és la Xina Popular. I es tracta del Port de Barcelona, que no s'entén per què no s'ha traspassat a la Generalitat, en virtut del més elemental i evident ius soli.

Pel que fa a la geoestratègia, és evident que la Xina necessita entrades a Europa per la Mediterrània passant pel canal de Suez, suposant que la primavera àrab de revoltes actuals no tanqui aquesta via. Els xinesos ja s'han fet amos del port del Pireu a Grècia i ja havien fet també un primer pas al de Barcelona en adquirir la majoria de la terminal administrada per la família Mestre amb majoria de la Hutchinson Whampoe xinesa. Malauradament, el soci local va ser detingut al costat d'un contenidor amb 200 quilos de cocaïna i els xinesos es van fer càrrec de la gestió. En tot cas, tot aquest enorme projecte que permetria competir amb Rotterdam i Hamburg està paralitzat, perquè el govern de Madrid no ha volgut potenciar el corredor de la Mediterrània i l'ample de via europeu i la connexió ferroviària diària del Port amb Europa, a pesar que ja avui el 35% dels contenidors del nostre port vénen de la Xina. En tot cas, mentre Madrid s'oposa a tot el que signifiqui una millora per a Catalunya encara que ella també en surti perjudicada, la Xina ja està projectant un canal de Panamà sec i ferroviari que connectaria les costes de l'Atlàntic i el Pacífic de Colòmbia. Les mercaderies xineses arribarien a Buenaventura, prop de Cartagena, on, de retorn, s'emportarien primeres matèries, per exemple carbó, del qual Colòmbia és el cinquè productor mundial. I, mentrestant, aquí, sota el jou d'uns buròcrates madrilenys, son de la llarga!