Un partit contra un abisme

El Barça es troba davant un partit transcendental, però no s'hi juga res més enllà de la classificació per a la final de la lliga de campions a Wembley. Una eliminació és força improbable, però en el cas que es produís no obligaria el club a replantejar-se cap directriu fonamental, més enllà de plantejar-se reforçar l'equip per a la temporada vinent. El Madrid, en canvi, es troba al caire d'un abisme que ha creat fonamentalment el seu entrenador per la gestió de la tensió fora del camp i per la manera de fer jugar el seu equip en els enfrontaments contra els blaugrana. Al marge de la desnaturalització dels seus jugadors en aquesta sèrie de clàssics, el fet és que l'equip blanc ha estat més competitiu que el de les temporades anteriors. Ha acabat guanyant la copa i ha arribat fins ara a les semifinals de la lliga de campions, però ha decebut més a la lliga, ja que amb l'extensa plantilla que té Mourinho no ha arribat a les prestacions de la de la temporada anterior. Però tothom és capaç de veure que el Madrid podria i hauria de plantar cara al Barça d'una altra manera. Com ho ha de fer un equip gran. Encara que només fos per la insultant inversió de 500 milions d'euros els dos últims anys.

El Barça necessita que el partit d'avui no sigui més que un partit de futbol. El Madrid, en canvi, l'afronta sabent l'abisme i el caos que l'espera. Per això el quart enfrontament de la sèrie entre el Barça i el Madrid és el més complex de plantejar per als entrenadors. Guardiola ho ha de fer amb la mateixa atenció tàctica que aplica per preparar qualsevol partit, però se li afegeix aquesta vegada la incògnita de què farà el Madrid. Era el previsible que Mourinho plantegés tots els partits sobre la base del 0-0, i així va ser en els tres que s'han disputat. Però aquesta vegada ha de fer alguna cosa diferent, fora que l'únic que vulgui sigui una eliminació sense resultat humiliant. El fet és que té plantilla suficient per jugar de moltes maneres i canviar-la, a més, sobre la marxa amb canvis significatius. També pot ser que només pensi a perjudicar els blaugrana per a la final, amb provocacions o simulacions. Sentint Karanka ahir en la lamentable roda de premsa, sembla que el plantejament serà encara més violent i provocatiu. No s'ha de subestimar gens el Madrid. I el Barça no ho farà, perquè Guardiola sap el que s'hi cou. I l'afició ha d'estar a l'altura del que ha fet l'equip tota la temporada, subministrant-li energia positiva per empènyer-lo a la victòria. L'empenta al Madrid cap l'abisme del caos no ha de ser la causa, sinó la conseqüència.