Que ningú s'oblidi de Facebook

Molts preferim Twitter a Facebook. Té un aire com més intel·lectual... Ai! Però a la xarxa, com al capitalisme, guanya el més fort. Facebook té ja 600 milions d'usuaris, ingressa 2.000 milions de dòlars l'any i continua sent el rei a internet. L'experta en xarxes socials Charlen Li, una de las 50 persones més influents de Sillicon Valley, explicava fa poc a El País que la gent ja passa més temps a Facebook que a Google i al correu. “L'important no és només el temps, sinó que Facebook serà el lloc on es prenen les decisions. Abans, quan volia decidir alguna cosa, buscava a Google; el primer que faig ara és preguntar als meus amics a Facebook”. Per sort ella té 20.246 a Facebook i 53.435 a Twitter. Els polítics catalans, per tant, farien bé de no descuidar la xarxa creada per Mark Zuckerberg. En realitat la majoria de candidats a les municipals prefereix Facebook a Twitter. El problema és que molts ciutadans també desconfien dels polítics a la xarxa: primer, pensen que només la fan servir “per estar de moda i oportunisme”, i després creuen que darrere el perfil no hi ha el candidat sinó el seu equip. En rebre aquesta crítica al Twitter, ahir Xavier Trias va respondre indignat: “Sóc present a les xarxes socials des de molts anys abans d'eleccions i ho estaré després!”

Quantitat o qualitat. És normal que encara hi hagi dubtes sobre si Facebook té alguna utilitat o és simple xafarderia. Cal ser conscients que la xarxa va arribar a l'Estat al 2007, és a dir, només fa quatre anys. Som, doncs, a les beceroles. La Catalunya d'avui tampoc és els Estats Units de l'èxit viral d'Obama al 2008. Som principiants i la nostra primera errada a Facebook va ser pensar que més amics significa més èxit. Els polítics van fer una cursa per tenir més i més amics, com més millor, sense parar-se a pensar que l'important era a la cantonada. Si Facebook serà el lloc on la gent pren decisions cal ser molt fi en l'ús polític i en política cal convèncer, entrar al debat, argumentar i contra-argumentar amb els que et voten i els que no et voten. L'alcalde de Lleida, Àngel Ros (PSC), és un dels més actius a Facebook, on té més de 4.900 amics, però només el fa servir per fer una llista d'actes. Quan els seus “amics” li pregunten, elogien o critiquen, no respon. Probablement cregui que no té temps, i és just pensar-ho. Però si algú al carrer li preguntés per la desaparició de la UE Lleida o per les crítiques al pregoner de la festa major, s'hi aturaria per cortesia tot i la pressa. No?