Cameron

Tu sí que ets un conservador. Resulta que un partit escocès que vol la independència obté majoria absoluta a Edimburg, i tu, sense immutar-te, dius que molt bé, que no t'oposaràs a la convocatòria d'un referèndum de separació, i que et limitaràs a demanar el vot negatiu. Tu ets un conservador, i vols conservar les dues coses que per a tu són més precioses. D'una banda, la unitat d'allò que, com el seu nom indica, vols que continuï sent un Regne Unit. En consonància faràs campanya pel no.

Però d'altra banda, per sobre de la unitat política, vols preservar els principis democràtics i els drets fonamentals dels ciutadans britànics, incloent-hi els escocesos. Si els escocesos volen votar el seu futur polític, dius, ho han de fer. Hi tenen dret i cap administració, cap poder, ha d'interferir per impedir-ho. La teva resposta no és nova, ja la Thatcher va dir més o menys el mateix en el seu millor moment. Però tu ho has fet davant una possibilitat més que real i tangible.

Això, David Cameron, t'honora com a conservador. Dels de la vella escola, la dels demòcrates liberals, que creuen que l'estat només ha de ficar el nas en els drets de la gent quan ha de protegir o rescatar la pròpia gent. La qual cosa, evidentment, no seria el cas; no cal que ningú salvi els escocesos d'ells mateixos. Quina enveja més sana i quines ganes d'importar-te. Amb aquesta posició és possible, fins i tot, que facis guanyar el no a la independència. Des del reconeixement i el respecte als electors. Ben mirat, potser que et quedis on ets.