Taquigol
A l'ombra de Déu
És material sensible parlar de Messi quan no hi ha flors ni afalagaments per llançar, com passa sovint quan ens referim al millor jugador del món, juntament amb Xavi i Iniesta. Messi fa gran el Barça, el fa guanyador i, sovint, invencible. Però, Messi fa millors els futbolistes que l'envolten? En tinc dubtes. Sense ell, el Barça seria menys equip del que ara és. Això ni ho qüestiono ni crec que hi hagi cap agosarat que defensi el contrari. Tinc el dubte, però, si el futbol de Messi, tal com juga l'argentí, millora els seus companys.
D'una banda, hi companys seus que sí que milloren àmpliament el futbol de Messi. És el cas de Xavi i Iniesta, per posar dos exemples obvis, de futbolistes que serveixen bon material a l'atacant barcelonista perquè aquest el transformi sovint en obra d'art. Però, en el cas de Villa, abans havia passat amb Henry i Ibrahimovic, Messi els va fer millors jugadors o pitjors? És a dir, aquests tres jugadors en els seus respectius equips abans de venir al Barça eren futbolistes indiscutibles als quals se'ls suposava un creixement exponencial en l'entitat catalana, fet que no va succeir, ni tampoc succeeix amb Villa.
Sí, Villa està a prop dels vint gols i això és una xifra que posada en el mercat eleva el preu si es vol contractar el jugador en qüestió. Però, aquest Villa i el que intentem valorar per la seva aportació incansable a l'equip, és el Villa que tots teníem al cap? Villa, igual que fa un temps Henry i l'any passat Ibrahimovic, pateix un bloqueig absolut al Barça. No és nou, aquest escenari. Villa, com Ibra i Henry, va pensar potser que al Barça els quaranta gols serien més fàcils d'aconseguir al camp que no pas en somnis, a causa de les possibilitats ofensives que genera aquest equip quan es posa a atacar. En canvi, a aquest Villa ja no se l'espera aquesta temporada perquè es dubta que s'hi acosti. Va passar d'un sotmetiment quasi malaltís a l'argentí a patir en silenci per les ocasions que podia optar per marcar gol i que els seus companys no veien a, finalment, un atacant que sí, pressiona i corre, però que està fora d'òrbita.
Potser és un cas semblant al d'Henry i Ibrahimovic, o no, però el Barça de Messi no està sabent extreure el màxim de l'atacant asturià. Això és el que hi ha, malgrat les seves errades inqüestionables. Potser no tot és Messi, ni el sotmetiment inacceptable que de vegades mostra Villa amb l'argentí, fet que també passa amb altres jugadors, però si en setze partits només ha marcat un gol, alguna cosa s'ha de canviar si no volem tenir un tercer cas seguit de grandíssim jugador empetitit i enfosquit a l'ombra del Déu del futbol. Alguna cosa cal fer.