Portugal

Hola, país amic. T'escric per fer-te saber que vull ser com tu. Voldria tenir el teu autogovern, tu ja m'entens, ho va dir el poeta: l'autonomia que ens cal és la de Portugal. I la teva història: fa segles, quan els exèrcits castellans van haver de triar, van triar deixar-te estar, a diferència del que van fer amb altres. I quan els britànics van haver de triar aliats al sud, et van triar a tu, oblidant-se d'altres. I així anar tirant fins avui.

Ja ho sé, ja, que tens la caixa buida, i que t'han de rescatar des d'Europa. I que José Saramago, en molta pau descansi, reclamava la unió amb Espanya, i que no sé quin percentatge de conciutadans li reien les gràcies. Però tant és, de moment ets on ets, i hi surts guanyant. Mirem la història aquesta dels quartos. Resulta que ara, a la vista de la teva situació, has arribat a un acord amb la Unió Europea, i et passaran una munió de milers de milions. Per anar sortint del forat. D'aquests, si fa no fa, uns cinc mil milions seran avalats per Espanya. Et felicito, caram. És clar que una cosa és ser lusos i una altra ben diferent ser il·lusos.

No podem dir el mateix dels catalans. Demanem a Espanya un fons de compensació que ja estava pactat fa temps, res, una quarta part d'això teu que dèiem abans, mil i pocs milions, i el congrés de Madrid ho tomba. Amb l'ajuda impagable dels 25 magnífics del PSC. Conclusió: per rebre un tracte decent del govern espanyol, ens cal ser com tu, Portugal, del tot sobirans i simpàtics. El finançament que ens cal és el de Portugal.