França contraataca

La decisió del Ministeri de Cultura d'inscriure les curses de braus al patrimoni immaterial francès és un punt marcat per l'Observatori Nacional de les Cultures Taurines, com a clar contraatac a la prohibició catalana. Aquesta prohibició va crear un malestar profund en les ànimes inquietes dels degolladors de vaques (massa sovint sembla que oblidin que l'enaltida fera ferotge que massacren en els seus espectacles és el mascle de la vaca i, com a tal, bòvid remugant, la principal ocupació del qual és cruspir herba i digerir-la diverses vegades). Aquest malestar s'ha traduït en una recrudescència del lobbying fins a aconseguir aquest reconeixement, gràcies a les bones disposicions del ministre, Frédéric Mitterrand. És evident que el proper pas serà de suggerir al govern francès que demani formalment la inscripció de les corrides al patrimoni mundial de la Unesco. No sembla important que dos terços dels francesos es declarin partidaris de la prohibició de les curses de braus, un percentatge que baixa però que queda majoritari a les regions en què estan autoritzades.

Actualment, s'organitzen curses de braus en una quarantena de pobles i ciutats, entre les quals tres a Catalunya Nord: Ceret, Cotlliure i Millars. En gairebé tots aquests municipis només es fa una corrida l'any, generalment per la festa major. Així que la xifra total d'espectadors es compta en desenes de milers de persones i no té res a veure amb les xifres que s'anuncien a vegades (fins a dos milions d'espectadors l'any) que concerneixen les persones que participen a les festes de carrer que acompanyen les corrides. És indubtable que les corrides són l'ocasió de festes populars sovint multitudinàries, folkloritzants (s'ha posat de moda, per influència de Baiona, d'anar vestit aquell dia amb samarreta blanca i mocador de coll vermell) i amb un índex de consum d'alcohol vertiginós. Els organitzadors de curses es valen d'aquesta afluència per legitimar l'espectacle, fent veure que no saben que la majoria del públic de la festa s'alegra de poder emborratxar-se i vomitar pels carrers però prefereix no saber què passa plaça de braus endins.

En qualsevol cas, és evident que el lobbying anticorrida francès no és tan eficaç com el seu opositor. Les campanyes de l'Aliança Anticorrida ni tan sols han fet que l'entrada de les places sigui prohibida als infants. I les seves
protestes per aquesta inscripció patrimonial han donat lloc a respostes hipòcrites del ministre de Cultura, que ha afirmat que aquest reconeixement no és cap posicionament a favor de les corrides sinó, només, la constatació
de la seva existència.

És clar, Mitterrand és el nou heroi de la tauromàquia francesa i segur que li regalaran un munt d'orelles de
brau, com a mostra d'eterna gratitud.