Una injecció de mala llet

Als laboratoris farmacèutics hi corren bacteris perillosos que amenacen la salut dels investigadors i de la humanitat sencera. Són bacteris amb vestit i corbata que asseuen el cul en despatxos d'alta muntanya des d'on governen el món i que manifesten una activitat rabiosa a l'hora de posar entrebancs als artesans de la proveta. L'última víctima d'aquesta infecció ha estat Mariano Barbacid, director del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO), dependent del Ministeri de Ciència, que després del contagi manifesta símptomes severs, qui sap si irreversibles: indignació, impotència, desesperació. Barbacid i el seu equip estan desenvolupant diversos programes experimentals que tenen definicions tècniques molt complicades d'entendre però una finalitat que pot entendre tothom: combatre el càncer de pulmó. Quan es va tancar l'aixeta dels fons públics, Barbacid en va buscar de privats pel seu compte. La resposta del papu ministerial ha consistit a desautoritzar-lo i a mirar de fer-lo fora. Manuel Patarroyo segurament s'hi solidaritzaria. El científic colombià fa temps que lluita per posar a l'abast de tothom una vacuna eficaç contra la malària. Ho ha provat tot, ha sondejat els grans laboratoris, ha buscat finançament particular entre milionaris filantròpics, fins i tot ha donat part de les investigacions a l'OMS. Ara que és a la recta final per obtenir la vacuna recorda que el vicepresident d'una empresa important li va oferir fabricar cada unitat per 10 cèntims i comercialitzar-la a 75 dòlars. D'ençà que Pasteur va inventar la primera vacuna, l'any 1884, només se n'han creat quinze de noves per fer front a les 517 malalties contagioses conegudes. El microscopi de les multinacionals farmacèutiques ens contempla com si fóssim només carn humana i al seu mercat de valors cotitzem a pes. Aquests són els principals enemics de la humanitat. Perquè, si estàs en contra de la humanitat sencera, de part de qui estàs?