Els mítings

Una de les claus per cele­brar un míting és el lloc. S'ha de triar una sala, pavelló, poli­es­por­tiu, cen­tre cívic, tea­tre... ade­quat a l'acte i sobre­tot, i més impor­tant, adi­ent per al nom­bre de per­so­nes que el par­tit orga­nit­za­dor cal­cula que hi podrà con­cen­trar. No hi ha res que doni una sen­sació més gran de soli­tud –sobre­tot a la tele­visió– que un emplaçament ple de cadi­res bui­des i un can­di­dat que els parla. Per evi­tar-ho, les for­ma­ci­ons han de fer veri­ta­bles esforços de mobi­lit­zació. Es mun­ten auto­cars de tot el ter­ri­tori. I als assis­tents se'ls donen ban­de­ro­les, mol­tes ban­de­ro­les.

En aquesta cam­pa­nya, però, la gran majo­ria de for­ces han aban­do­nat els grans mítings. No es veurà una Mar Bella ni, per des­comp­tat, un Sant Jordi, emblema de la màxima mobi­lit­zació i espai al qual el PSC i CiU han recor­re­gut en altres con­vo­catòries al Par­la­ment i a les Corts espa­nyo­les. Segu­ra­ment, les elec­ci­ons muni­ci­pals són més a peu de car­rer. De pen­ti­nar-se el muni­cipi de dalt a baix, d'esquerra a dreta i en dia­go­nal. Però també, segu­ra­ment, és que el for­mat del míting queda força cadu­cat, en ple segle XXI, amb la bru­tal irrupció de les xar­xes soci­als.

Els blocs, el Twit­ter i el Face­book fan que les for­ma­ci­ons es mul­ti­pli­quin i mul­ti­pli­quin la veu per donar a conèixer el seu mis­satge a través d'inter­net. Se'ls poden fer pre­gun­tes, deman­des, recla­ma­ci­ons..., es pot més o menys interac­tuar amb els diri­gents, això amb els que ges­ti­o­nen per­so­nal­ment els seus per­fils 2.0, perquè també s'ha de dir que en molts dels casos ho fan els sacri­fi­cats equips de cam­pa­nya.

Abans els mili­tants de les for­ma­ci­ons no tenien aquesta pos­si­bi­li­tat. Con­vençuts i no tan con­vençuts ana­ven als grans actes en què els expli­ca­ven les pro­pos­tes i els inten­ta­ven convèncer. Ara els pro­gra­mes cir­cu­len per inter­net, a l'abast de tot­hom.

I els mítings estan plens a reben­tar de mili­tants als quals no s'ha de convèncer de res, perquè quan han aga­fat l'auto­car per anar-hi ja ho esta­ven. Es con­ver­tei­xen així en grans actes d'auto­a­fir­mació davant del rival a les urnes. Però acon­se­guei­xen gua­nyar vots nous? Això ja és una altra cosa...