el quadern
Parides
Tenim les eleccions municipals aquí mateix i estem colgats d'allaus d'informació. Em centraré en un parell de casos que, encara que anecdòtics, són per reflexionar. Primer: els casos com el de SI (Solidaritat per la Independència), que va presentar recurs contra la llista del PP (Partit Popular) d'Olot perquè considerava que vulnerava la llei de la paritat, perquè tots dos suplents eren mascles. Rellamp de delicte! On s'és vist presentar dos suplents homes! La veritat és que la cosa et fa rebolcar de riure. Però és clar, el jutjat contenciós els va estimar en part el recurs perquè la llei de la paritat, que a mi cada cop que la mencionen em ve al cap la paraula parida, estableix que és obligatori que hi hagi igualtat o pseudoigualtat numèrica entre homes i dones a les llistes electorals. No em convenç aquest sistema de promoure que les dones no estiguin excloses de la vida política. Ho veig arriscat. Havent de posar-hi femelles per collons, ens podem trobar que per desbancar candidats mascles, per llei, omplim les llistes de potencials femelles incompetents. I no hi guanyem res. I ja que hem de promoure la igualtat sexual a les llistes, els homosexuals, alguns de reconegut prestigi polític i eficàcia municipal, a quin bàndol sumen, a criteri de la llei de paritat? Si SI hagués repassat segons quina llista, potser hauria posat el jutjat i la junta electoral en un problema d'impossible resolució. Jo apostaria perquè els candidats superessin alguna prova que garantís la seva competència i el seu seny (també estaria bé sotmetre'ls a un detector de mentides i de corrupteles) i deixar-nos de tanta parida sobre la paritat numèrica entre homes i dones, que sembla que vulguin muntar un ball de l'escombra o una vetllada d'intercanvi de parelles i no pas un equip consistorial.
I més esparverant que el cas de la impugnació de la llista del PP d'Olot va ser la denúncia contra la candidata del Partit Democràtic de Ciutadella (PDC), amb un concepte propi de la paritat, que va voler aprofitar el seu parell de mamelles per elaborar el seu cartell promocional amb un eslògan ben entenedor. «Dos grandes argumentos» era el senzill missatge que acompanyava la fotografia del tors nu de Soledad Sánchez Mohamed amb els pits al descobert lleugerament tapats per unes mans masculines (diuen que del seu home) que l'engrapaven des de darrere. Doncs Soledad Sánchez va haver de retirar el cartell després que un candidat de la competència, Iñaqui Silveira, d'Esquerra Unida de Ciutadella (EUC) presentés una queixa a l'Institut Balear de la Dona, que va considerar el cartell de Soledad Sánchez sexista i discriminador per a les dones. Això tampoc em fa el pes. Qui li pot limitar a la candidata la seva llibertat de fer el que vulgui amb el seu cos i promocionar-se com li doni la gana. Ja decidiran els electors si els agrada o no una candidata exhibicionista. Sospito que el problema rau en el fet que el candidat Silveira no tenia cap gran argument amb què promocionar-se i contrarestar els visibles bons arguments de la candidata atrevida, i per això ha anat a fer el ploramiques arrapat a les faldilles puritanes de l'Institut Balear de la Dona.