Jaume Curbet
En Jaume Curbet, com en Joan Paredes i altres, era una d'aquelles persones que van començar a donar la cara a l'època de la Transició i que van promoure reunions i trobades àmplies, algunes de les quals es van frustrar a vegades per evitar controls de la policia. Em sembla recordar una reunió prevista al restaurant La República, cap a Banyoles, a la qual m'havien de presentar en Pallach, que es va suprimir a darrera hora. Ves per on, potser ara seria socialista, tot i que el socialisme d'en Pallach, si el líder hagués viscut, hauria estat d'obediència catalana. Una munió de records nostàlgics com aquests se m'acudien aquest matí quan dèiem adéu, a l'església del Mercadal, a en Jaume, mort massa aviat, després d'haver anat lluitant contra la malaltia que el xuclava progressivament i haver sucumbit al final amb un estoïcisme exemplar i, sobretot, amb una esperança reconfortant, segons confessió de la pròpia família. Jaume Curbet era un idealista, cosa que encaixa de manera perfecta amb l'època en què es va destacar. L'actual professionalització de la política i les especulacions que comporta no crec que el fessin feliç. Va sorprendre tothom amb la seva especialització en el tema de la seguretat ciutadana. Ara, amb el seu comiat, ens ha sorprès per la dignitat que ha demostrat. En la història del retorn a la democràcia, en Jaume hi tindrà el seu paper.
