Portabella

Admiro el teu nas. No es pot negar que és prominent i, a diferència d'altres que tampoc no es queden curts, el teu és actiu i sagaç. En situacions complicades, has sabut ensumar quin era el teu lloc. Vull dir el teu millor lloc. Vas olorar la fórmula del pacte d'esquerres abans que ningú, i també la vas jubilar abans que ningú, quan vas anticipar que allò no tenia gaire sentit. Vas veure venir la bicicleta i vas començar a pedalar abans que els altres; vas entendre que el Zoo era important quan tothom hi veia una simple quadra, etc. Saps llegir el demà, és obvi.

Ara has fet una aposta complicada, que no tothom ha entès. Has fet una sopa de lletres amb les sigles de les diferents famílies de l'independentisme. I has sumat sobretot per aquella banda que els clàssics anomenen la dreta (amb un cert maniqueisme, admetem-ho). Això et blinda contra la moda passada del front d'esquerres, i de passada et converteix el màxim valedor de la reunió entre famílies separatistes, de la lluita contra les faccions... Ben jugat, diria jo.

Només tens un problema, que és molt fàcil de solucionar. O molt ràpid, perquè no anirà més enllà de diumenge; et cal traduir tot això en vots. I ja està. Si fem cas del teu nas, això rutllarà. Si ens encomanem a tendències, els darrers precedents, les enquestes i el bla, bla, bla de les tertúlies, ho tens una mica més cru. Bé, serà bonic de veure qui guanya. O la cabalística convencional o el teu olfacte gens convencional. O la comptabilitat o l'instint. Au, a votar.