Andorra també és paradís cultural
Andorra, un país de 80.000 habitants, organitza cada dia un acte cultural. Ens ho va dir el seu síndic general en un moment de la visita de treball organitzada fa poc per la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans. Aquella dada refuta el tòpic d'identificar només aquelles valls amb diners, especulació, mercantilisme i contraban.
Els amics andorrans ens oferiren una benvinguda representativa de les seves inquietuds morals, compatibles amb les inquietuds materials. Era un concert d'alumnes molt joves de l'Institut de Música. La més petita de la colla, la pianista Alba Coto, mostrà, igual que els altres, el nivell docent assolit per un quadre de professors en què hi ha dues figures d'arrels andorranes, els germans Lluís i Gerard Claret.
El director de l'escola, David Sanz, m'explicà que el seu país té una acreditada tradició musical, sobretot en el camp coral. Segur que Josep Fontbernat en fou l'artífex –vaig remarcar–. Del Fontbernat refugiat a Andorra des del 1952, en coneixem moltes coses gràcies al periodista gironí Emili Casademont i Comas.
Josep Fontbernat, nascut a l'Estanyol el 1897, s'havia format com a músic amb Enric Morera i Déodat de Séverac. Fundà corals a Perpinyà i a Barcelona. Una l'anomenà Els Cent Homes, una al·lusió al nombre de detinguts a Prats de Molló el 1926 en la frustrada invasió de Catalunya preparada per Francesc Macià.
El gener del 1937, el president Companys posà Fontbernat al capdavant de la direcció general de Radiodifusió, dependent de la Generalitat. Fou, doncs, el primer polític català que exercí competències de govern en el sector de la comunicació. Seixanta anys després, vaig veure que Jordi Alvinyà, director general de Ràdio i Televisió, honorava la memòria institucional del pioner en aquella comesa penjant el retrat de Fontbernat al despatx oficial. Era un gest de la Catalunya agraïda.
En l'exili andorrà, Fontbernat practicà el periodisme radiofònic amb unes glosses exemplars, i liderà el moviment coral. La revista Àgora li dedicà vint planes el mes de març. Un gest de l'Andorra agraïda.
