Interrogants

Doncs sí senyors, ha guanyat la dreta, repartida en dos partits poderosos i ben organitzats que poden perdre o incrementar poc o molt en segons quines circumstàncies però tenen una gran capacitat regenerativa. Les preguntes es plantegen a l'altra banda: els socialistes, que, com a partit gran, també disposen d'aquesta capacitat, s'han fet vells i la teòrica socialdemocràcia dels anys setanta no sap respondre en situacions de pressió crítica com l'actual; l'independentisme, quan més independentistes hi ha, no sap cap a on s'ha de girar, ni com; Iniciativa aguanta en un racó amb molt poc àmbit d'on no sembla que tingui capacitat per sortir. Tot això quan més es necessiten anàlisis solvents i estratègies sòlides i agosarades per enfrontar-se a l'ofensiva més perillosa del darrer segle contra els drets de les persones. La veritat és que, d'una manera o altra, amb una o altra intensitat, des d'aquest sector no hi ha alternatives reals, s'actua, amb més o menys bona voluntat, a la defensiva. Això es percep i costa molt engrescar-se amb la perspectiva de no moure's d'un cul-de-sac. L'energia jove més aviat sembla que bategui en les CUP, però fa l'efecte que hi predomina una certa candidesa que els pot fer caure a totes les trampes descrites en els manuals polítics. No em va semblar que dels acampats a la plaça de la Font n'hagués de sortir res de nou.