Junqueras

No tot està per­dut per a l'inde­pen­den­tisme històric. Ahir en donàvem un exem­ple a Arenys de Munt, i avui tu n'ets un segon exem­ple. T'has pre­sen­tat amb una àmplia coa­lició a Sant Vicenç dels Horts, i tots ple­gats heu cres­cut amb força. Heu estat a punt de pas­sar per davant dels soci­a­lis­tes, que han cai­gut però con­ser­ven in extre­mis el pri­mer lloc –i l'alcal­dia, pro­ba­ble­ment–. Ha anat de molt poc; ara mateix esteu set a sis regi­dors. La resta de for­ces muni­ci­pals s'han des­pen­jat molt per dar­rere.

Tu hi has tin­gut un paper deter­mi­nant, Oriol Jun­que­ras. El teu pun­tet mediàtic hi ha aju­dat, com­bi­nat amb una tasca abne­gada d'euro­di­pu­tat a Brus­sel·les. Ara bé, és obvi que sense la feina al car­rer tot això no hau­ria pesat gaire. Sant Vicenç dels Horts no és cap llo­ga­ret de pagès, mal­grat el que pugui sug­ge­rir el topònim. És una ciu­tat d'uns 30.000 habi­tants, amb un bon parell de polígons indus­tri­als i totes les carac­terísti­ques d'un muni­cipi de l'àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona. El repte era de pri­mer nivell.

Ho has acon­se­guit, Oriol, per pen­caire i per intel·ligent. Val la pena feli­ci­tar-te. De pen­caire, n'ets un tros; dels que arros­se­guen la gent, dels que for­men equip i s'espre­men els uns als altres fins a que­dar exhausts. I de llest, també; amb una eru­dició que no fa nosa i un nas que et per­met situar-te bé. Diuen que ets la pro­mesa més sòlida d'ERC en aquests moments. Espe­rem que sigui cert, perquè si hi ha dues coses que reclama el par­tit repu­blicà són futur i solvència.