Junqueras

No tot està perdut per a l'independentisme històric. Ahir en donàvem un exemple a Arenys de Munt, i avui tu n'ets un segon exemple. T'has presentat amb una àmplia coalició a Sant Vicenç dels Horts, i tots plegats heu crescut amb força. Heu estat a punt de passar per davant dels socialistes, que han caigut però conserven in extremis el primer lloc –i l'alcaldia, probablement–. Ha anat de molt poc; ara mateix esteu set a sis regidors. La resta de forces municipals s'han despenjat molt per darrere.

Tu hi has tingut un paper determinant, Oriol Junqueras. El teu puntet mediàtic hi ha ajudat, combinat amb una tasca abnegada d'eurodiputat a Brussel·les. Ara bé, és obvi que sense la feina al carrer tot això no hauria pesat gaire. Sant Vicenç dels Horts no és cap llogaret de pagès, malgrat el que pugui suggerir el topònim. És una ciutat d'uns 30.000 habitants, amb un bon parell de polígons industrials i totes les característiques d'un municipi de l'àrea metropolitana de Barcelona. El repte era de primer nivell.

Ho has aconseguit, Oriol, per pencaire i per intel·ligent. Val la pena felicitar-te. De pencaire, n'ets un tros; dels que arrosseguen la gent, dels que formen equip i s'espremen els uns als altres fins a quedar exhausts. I de llest, també; amb una erudició que no fa nosa i un nas que et permet situar-te bé. Diuen que ets la promesa més sòlida d'ERC en aquests moments. Esperem que sigui cert, perquè si hi ha dues coses que reclama el partit republicà són futur i solvència.