No saben de què va

Pensava que havia presenciat el grau màxim de ridiculesa al qual eren capaços d'arribar els nostres representants polítics, els professionals d'enfilar-se a la poltrona, i la seva reacció a les protestes dels darrers dies encara m'ha sorprès. Tot i que és més que clar que el missatge més clar dels “indignats” és que se'n vagin a la merda, insisteixen a donar explicacions, a desviar les qüestions al terreny que els interessa, evidenciant que –potser només ho fan veure– no han entès res de res. El missatge de la gent que ha sortit i surt al carrer és clar: baixin, escoltin i parlin amb nosaltres, perquè les coses no van bé; vostès ho saben i, a més, ho amaguen.

Doncs ni així. Acostumats a les tarimes des d'on pontificaven, tot plegat els ha agafat amb el pas canviat. Se'ls fa feixuc entendre que la gent és capaç de moure's més enllà del vot que mendiquen, de les seves mentides i llançament massiu de pinso. A més, ara demanen veu. No entenen que els oficials del vaixell que s'enfonsa han de ser els darrers a abandonar la nau, quan imposen que siguin els que són a la bodega i als pisos inferiors els primers a ofegar-se. Les campanyes electorals semblen baralles de pati de veïns disposats a fer servir ungles i dents per salvar els mobles. Escoltar-vos fa la impressió que fa massa anys que heu sacrificat la capacitat d'escoltar per l'habilitat de xerrar i xerrar per no dir res. Ja sé que els qui manen són els financers i a més els utilitzen d'excusa. Això, però, no els eximeix de res. Potser hi ha algun polític que hagi conegut un voltor o un oligarca amb pulsacions mínimament humanes?

Els polítics, com a gestors de la cosa pública, són els que estan obligats a vetllar i gestionar pels interessos del poble i a intentar, com a mínim intentar, que la distància entre justícia i injustícia sigui cada vegada més curta. I això, precisament, és els que se'ls recorda en els darrers dies des del carrer.