Víctimes del populisme

Per què vosaltres, dits sobiranistes, us amagueu quan és hora de demostrar que es poden superar les ferides i fer un front comú davant del populisme? No n'heu tingut prou amb les eleccions! Per què voleu deixar-lo sol davant les càmeres, somiant ser l'alcalde in pectore d'una ciutat que, per contra, hauria de superar certs debats socials apel·lant al respecte i no a la confrontació? Per què Vic ha de sortir als mitjans per una nova polèmica, la de la vostra absència a l'acte d'homenatge a les víctimes de l'atemptat de 1991, per molt que l'Associació Catalana de Víctimes d'Organizacions Terroristes (ACVOT) hagués disparat contra les declaracions de l'aleshores alcalde Pere Girbau a TV3?

A primera fila, davant dels cossos i forces de seguretat, Josep Anglada (PxC) vestia amb vestit negre, camisa blanca i corbata daurada. Estava cofoi i, sobretot, convençut que en la vostra absència tindria un nou bany de masses que reforçaria la seva imatge davant l'electorat. “Ell sempre hi és”, dirien. Toca mans i en toca moltes! De fet, era el més mediàtic de l'acte, molt més que un Albert Rivera que passejava la seva elegància en un segon pla o un candidat Pedro Chumillas (PP) que encara se sorprèn en veure determinats comportaments de la fauna local. Aquell no era el seu dia. Va ser el dia per exhibir el poder que, desgraciadament, Anglada ha aconseguit. No tant perquè fos un acte especialment adaptat al seu discurs, sinó perquè estava ple de càmeres i gent disposada a carregar l'escopeta contra vosaltres, sobiranistes, sigui amb l'excusa del terrorisme o, al final, derivant-ho cap a la immigració.

Mentre José Vargas (ACVOT) tenia mitja dotzena de carxofes i aclaria les crítiques que, subliminalment, va etzibar contra Vila d'Abadal (CiU), Anglada treia el nas entre les càmeres. No va dir res, ni se li havia demanat, però domina l'escena i sap trepitjar el carrer. Populisme en estat pur. Ramon Tremosa, a la UVic un parell de dies abans, havia dit que “el populisme mediàtic precedeix el populisme polític”. Però, quantes vegades és l'estratègia política que erra l'objectiu i deixa sols els populistes?