Millor o pitjor?
La majoria de grups polítics tenen uns interessos concrets però els disfressen sota una ideologia que els fa de marc. N'hi ha, però, que, des de la seva creació, obeeixen a raons personals contra els que manen. El bé comú hi brilla per l'absència. Tot sembla indicar –per la trajectòria– que és el cas del Millor, força emergida a Lloret en aquestes eleccions, que s'ha caracteritzat per uns butlletins periòdics pamfletaris i per una campanya agressiva, que ranejava l'insult personal. Hi ha gent, però, a qui agrada la carnassa, han tingut alguns protectors –circulen noms– i han obtingut 2.347 vots. La situació de la justícia en aquest país també ajuda a aquest caos. Perquè si fa temps que hi ha querelles i denúncies interposades entre qui capitaneja el grup i l'Ajuntament i, de retruc, des de particulars que s'han sentit difamats, hauria estat bo que els ciutadans haguessin sabut a què atenir-se, abans de votar. Però la justícia és lenta. Quan en una societat apareix una anomalia d'aquest tipus, el més correcte seria aïllar-la. Els altres partits haurien de tenir prou seny per prescindir-ne, no escoltar cants de sirena, i actuar com si no existís aquest grup i pensar en el poble que és el que en pot sortir perjudicat. Però hi ha gent amb set de poder. Segons com reaccionin, efectivament, els diversos candidats, podrem veure, de veritat, quina estima tenen per Lloret o com valoren, només, l'ego o el partit.
