Wayne Rooney i Rafa Nadal, esportistes

Segur que ja s'hi han fixat. Però, si no, quan els culers tornin a veure la final de Wembley, que es fixin també en el partit de Wayne Rooney. En la seva manera de jugar i en el seu comportament tant durant el partit com al final. Tot el Manchester va capejar amb professionalitat i dignitat el temporal blaugrana que els va caure a sobre. Però el davanter anglès va estar en tot moment per sobre de la resta de l'equip. Va marcar el gol, va lluitar per totes les pilotes, va intentar les millors jugades, va córrer amb intensitat i amb sentit... I la seva cara va expressar en tot moment un inconformisme de competidor nat. Fins i tot després del 3-1 es va resistir a acceptar la derrota i a baixar els braços. I quan l'àrbitre va xiular el final feia una cara de molt pocs amics. Però amb la ràbia i la tristesa encara a dins va donar la mà a gairebé tots els jugadors del Barça, que estaven exultants. Rooney ja havia explicat que quan estava veient el 5-0 del Barça al Madrid al sofà de casa seva es va posar dret i va començar a aplaudir, davant la sorpresa de la seva dona. «Estic veient el millor partit de futbol de la meva vida», li va dir. I dimarts, en una entrevista a l'emissora Talksport, va tornar a parlar del Barça: «He vist el partit una altra vegada i són increïbles. Van ser, de molt, els millors. És el millor equip que he vist mai.» També va reconèixer: «Quan va acabar el partit estàvem enfadats, però cal felicitar-los perquè són un conjunt especial.» I fins i tot va parlar de Messi, en els termes següents: «Messi guanya els partits, però Xavi i Iniesta destrueixen el rival.»

Rooney, també és cert, és més aviat entremaliat, per dir-ho d'alguna manera, en la seva vida particular. Por ser com vulgui, només faltaria, però això és perfectament compatible amb el fet de ser un gran esportista de cap a peus.

Rafa Nadal va derrotar ahir Robin Soderling en els quarts de final de Roland Garros. Ho va fer jugant força més bé que en les eliminatòries prèvies. No és el millor moment de joc del manacorí. Ha perdut quatre finals seguides contra Novak Djokovic. I ell mateix ha reconegut que si el seu rendiment no millora no podrà guanyar tampoc a París. Ahir va millorar força. Però acabi guanyant diumenge o no, o si cau a semifinals, Nadal és sempre un esportista exemplar. Ben ensinistrat pel seu oncle i preparador, Toni Nadal, per moure's en l'alta competició sense deixar de ser una persona digna, senzilla i educada, el número u mundial és un model d'esperit esportiu. Ja havia escrit aquí de la positiva influència de l'oncle en el nebot, i ve al cas recordar el que un dia li va dir: «Encara que a tu et vagin molt bé les coses, encara que tinguis diners i èxit, hauràs d'aguantar-te, perquè hi haurà coses que no podràs controlar. Se't morirà un familiar. Et deixarà la xicota. I t'hauràs d'aguantar.»

La manera com Nadal s'ha agafat i ha reaccionat a la pressió de Djokovic, tant a la pista com a fora, l'honora un cop més. No busca excuses i s'estrena més que mai per millorar. No s'amaga ni dissimula. Dóna la cara. I està preparat per tornar a guanyar però també per si ha arribat l'hora de perdre. Però que ningú el doni per vençut.