Articles

CRÒNICA D'AMBIENT

Andrés Iniesta, la «gran» diferència

Podem parlar de molts factors que han fet que el Barça hagi guanyat la lliga i la Champions i hagi conquerit totalment el cor del món del futbol. Podem parlar, per exemple, és clar, de Messi, de l'omnipotència del millor jugador del món que es retroalimenta amb el millor equip del món. Podem parlar del canvi d'Ibrahimovic per Villa. De l'excel·lència de Xavi. Del sobreesforç de Piqué. De la maduresa de Valdés. De l'omnipresència d'Alves. De l'abnegació de Puyol. Del salt qualitatiu d'Abidal. De la fiabilitat de Busquets i Pedro. De la col·laboració de Maxwell, Adriano, Bojan, Pinto, Jeffren, Milito. De la irrupció de Mascherano. Fins i tot de la d'Afellay. De les oposicions de Thiago i Fontàs. També hauríem de parlar del treball tàctic, dins i fora del camp, de Guardiola i Vilanova. I no hauríem de menystenir els contratemps, les desgràcies i fins i tot les insídies que han colpejat la plantilla però que l'han unit més i finalment l'han fet més forta.

Podríem parlat de tot això i no ens equivocaríem. Totes aquestes aportacions han fet petites diferències que sumades han dut l'equip a l'excel·lència. Però per mi hi ha una diferència singular, notòria, imprescindible per entendre el camí que ha recorregut l'equip respecte, sobretot, la temporada anterior. Es diu Iniesta.

Pep Guardiola, ja ho sabem, no sol posar excuses. No obstant això, admet que si Iniesta hagués pogut jugar contra l'Inter llavors de Mourinho en les semifinals de la lliga de campions del 2010, tant a Milà com, sobretot, a Barcelona, el més probable és que el Barça s'hagués classificat per la final del Bernabéu i... Però això no va passar i per això no només el tècnic sinó molts culers van trobar a faltar Iniesta. El manxec va jugar intermitentment tota aquella campanya, i quan va jugar no va tenir mai la frescor ni l'empenta necessaris. De fet, ja venia tot de la temporada anterior, quan va jugar la final de Roma sense estar recuperat d'una lesió que el va fer recaure, però col·laborant decisivament a guanyar la tercera copa d'Europa. El fet és que la temporada passada el Barça no va tenir Iniesta com a puntal, i que quan va agafar la forma ja va ser en el Mundial de Sud-àfrica, amb gol decisiu en la final inclòs.

Iniesta va començar aquesta temporada que ja s'ha acabat en molt més bona forma que els altres companys de selecció que havien guanyat el Mundial. I Guardiola en va dir bé. Amb prou feines ha entrat en les rotacions perquè els titulars descansin. En la lliga ha jugat 34 dels 38 partits. En la copa del Rei, n'ha jugat 5 de 9, però tots els més importants. I en la lliga de campions ha estat titular en 10 dels 13, i evidentment només ha descansat quan tenia algunes molèsties o en partits intranscendents. Ell, Piqué, Alves, Busquets i Messi són els jugadors importants que han completat més partits i que han mantingut la columna vertebral de l'equip prou forta per poder sostenir les absències per lesió d'altres homes clau, com ara Xavi pels problemes al taló d'Aquil·les, Puyol pel genoll o Abidal pel tumor. Iniesta, a més, aquest any ha marcat 9 gols, 8 en la lliga i un en la Champions. Una contribució golejadora que l'assimila a les mitjanes dels migcampistes ofensius més solvents, en el que era la seva principal assignatura pendent. I això no ha anat en detriment d'aportar a l'equip les seves millors qualitats: assistències, desequilibri entre línies, profunditat, col·laboració intel·ligent en la pressió i el sentit tàctic especial que li permet llegir els partits com si fossin un llibre obert per oferir als companys les millors solucions a tota mena de problemes. En fi, la contribució que s'espera d'un superclasse com és Iniesta, que aquest any sí que ha pogut ajudar plenament l'equip a fer el salt de qualitat que l'ha dut al cim del món del futbol.

A Guardiola també li agrada recordar una altra cosa d'Iniesta. «Des de quan és titular indiscutible?», pregunta. Un cop fet l'exercici mental de tirar enrere, la resposta és fàcil, i també sorprenent: tan sols des de l'arribada de Guardiola fa tres temporades. Certament, fins llavors no s'havia consolidat en l'onze titular, encara que ens sembli mentida. A la final de París, per exemple, va ser titular Van Bommel i ell no (i sort que va sortir a la segona part).

A Guardiola també li agrada fer aquesta pregunta quan es parla dels nois del planter que pugen, i que sembla que ja hagin de jugar quasi sempre, i de titulars. Tot amb temps i en la seva mesura. Fins i tot en els fitxatges que ara es couen. No frenaran la progressió de cap dels nois del planter que realment arribin al nivell que exigeix el Barça d'ara. Tots els Iniestas que hi hagi, segur que no es queden en el camí. Paciència i Guardiola.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.