Plouen del cel
D'ençà de les darreres eleccions municipals, a les CUP d'arreu del país els plouen amics del cel. És ben sabut que les onades virtuoses polítiques convoquen més personal sota el paraigües X del que d'un bon inici aquesta X podia esperar. Estranys companys de llit polítics i adhesions reals, com dèiem, però també reconeixement i presència als mitjans de comunicació capitalins, tant públics com privats. Mitjans que, fins ara, o bé els havien fet el buit o bé no havien tingut cap mena d'interès a conèixer allò que s'estava forjant en molts pobles i ciutats mitjanes de Catalunya. Perquè allò no estava succeint a Barcelona. Perquè no hi havia un potent aparell polític nacional al darrere, cap despatx virtuós (sí, els despatxos també poden ser-ho), cap gabinet de comunicació extern encarregant-se de la feina bruta.
Més enllà de combregar o no amb el credo polític de les CUP, cal que es reconegui que el creixement de la seva implantació al territori no és flor d'un dia, no s'ha tractat només de recollir les restes del naufragi d'ERC. I un apunt important: són els Obama catalans quant a l'ús de la xarxa i els mitjans 2.0. En tractar-se de votants orgullosos de la seva opció (no tenen vot ocult) han pregonat la seva opció sense cap complex, amplificant-la. Caldrà veure com creixen i com entomen assumir quotes de poder decisori.
