OPINIÓ
Nostàlgia
Recordar el passat forma part de la vessant terapèutica que ens estimula i ajuda a reactivar-nos, són coses dels psicoanalistes. Però viure de renda ens pot impedir resoldre el present, limitant així el nostre futur.
Diuen que les coses d'abans no forçosament són millors, el que succeeix és que el ser humà es queda sempre amb els bons records i aquests són el passat, ja que el present no hem tingut temps d'absorbir-lo.
Lorca, Hernández, Machado, Alberti, León Felipe, Ortega, Buñuel, Dos Pasos, Orwell, Malraux, Modotti, Rivera, Kahlo, Camus, E. Fitzgerald, Cole Porter, S. Fitzgerald, Hemingway, Buñuel, Man Ray, Modigliani, Degas, G. Stein, Dalí, Miró, Picasso... sana nostàlgia dels anys 20-30 a l'ombra de Rodin. Alguns d'ells, personatges de Mitjanit a París de Woody Allen.
Els intel·lectuals del 2011 existeixen, però es fa difícil anomenar-los, el present és massa a prop.
A la badia de Roses, un cop de mar ens porta a l'actualitat. Les notícies encara parlen de les conseqüències de la llei de l'ull per ull, dent per dent, aplicada a Bin Laden sota la tutela del premi Nobel de la pau. Pels carrers dels pobles, en els cartells residuals de les eleccions es contemplen eslògans vells, venuts com a novetat. Curiós un de nou que deia: “No som polítics”... Ja a l'interior per l'autovia, es nota el rastre de les roderes del vehicle d'algun polític de veritat que suma a l'entorn de 30 anys en càrrecs i que encara pretén donar lliçons de moralitat. Així, amb els vots al sac tots ells han abandonat la via pública i tornen a sopluig de les seus oficials.
Mentrestant la gent es manifesta per les places perquè no pot més amb el pes de la crisi. El que hauria de solucionar-ho és candidat a president francès, un mag i gestor de l'FMI, organisme que premia els poderosos. Ara la seva prioritat és donar explicacions davant la justícia. Amb aquest panorama quasi que és preferible viure amb la nostàlgia del passat sota la pluja de nit de qualsevol ciutat.