Maduixot president!

Ara per ara, el principal beneficiari de la irremeiable caiguda de Dominique Strauss-Kahn és François Hollande. Ja fa un any que aquest antic primer secretari del Partit Socialista ha començat una cursa solitària cap a la presidència de la República, i aquest any de feina més obscura que rutilant li ha donat un avantatge segur, si més no una vegada desaparegut Strauss-Kahn. En aquest any, Hollande ha treballat la seva talla d'home d'estat, fins al punt que ha patit una transformació fascinant. Cada vegada s'assembla més, físicament, a François Mitterrand. Més prim, cada vegada té la mirada més austera i el verb més contingut. Abans, en la seva vida d'abans, els seus bons amics socialistes li deien “Maduixot”, per la seva mica d'embalum, per la facilitat amb la qual envermellia i, en definitiva, pel seu aspecte físic tou. En aquells anys, ningú no es preocupava gaire de François Hollande, i tan sols se li demanava de ser un gestor de partit, sense ficar-se en les coses de debò importants, com ara ser candidat a l'elecció presidencial... Avui, els sondejos mostren que, si l'elecció presidencial tingués lloc diumenge vinent, Hollande seria elegit.

Ara bé, és relativament improbable que Hollande sigui mai president, perquè és relativament improbable que guanyi les eleccions primàries socialistes. L'actual primera secretària, Martine Aubry, tenia, pel que diuen els diaris francesos, un acord tàctic amb Strauss-Kahn: ella l'ajudava a guanyar l'elecció presidencial a canvi de ser la seva primera ministra. I ara han començat a pujar tot de veus influents per afirmar que Aubry ha esdevingut la “candidata natural” del Partit Socialista i no hi ha, per ara, cap raó visible perquè no estigui d'acord amb aquesta afirmació. En una cursa entre Hollande i Aubry, és improbable que guanyi Hollande. Com a antic líder del partit, té un passiu intern important: era primer secretari el 2002 i el 2007, any de fracassos presidencials per a l'esquerra, en els quals té una part de responsabilitat que molts socialistes no li han perdonat. Quan arribi el temps dels debats entre candidats a les primàries, no mancaran veus per recordar amb tots els detalls necessaris les seves febleses passades, la manca d'autoritat que va manifestar sent incapaç de gestionar les lluites mortíferes d'egos. Políticament a l'ala dreta del Partit Socialista, Hollande sap que pot comptar, si les primàries són obertes a tot l'electorat, amb un suport superior dels electors del centre i fins i tot del centredreta. Així que davant d'un Sarkozy que sembla assumir una fugida endavant cap a la dreta dura, pot aconseguir encarnar, millor que Aubry, el president moderat, i sobretot assenyat, que gran part de l'electorat sembla desitjar. Si Hollande fos elegit president, seria perquè és el candidat que menys espanta.