Xarampió

El xarampió, una infecció con­tra la qual hi ha vacuna, rebrota al nos­tre país. Fins a finals d'abril se'n van regis­trar 137 casos, una quan­ti­tat que és lluny dels 7.022 casos del 1989, però igual­ment pre­o­cu­pant. Al dar­rere d'aquest rebrot d'una malal­tia que al nos­tre país es volia era­di­car l'any 2000, hi ha dos grups de per­so­nes: el pri­mer, famílies on tot és un campi qui pugui; i el segon, famílies que no vacu­nen els fills per raons d'estil de vida.

Un dels argu­ments de con­vicció que uti­litza aquest segon grup és un arti­cle que va publi­car The Lan­cet el 1998, escrit pel doc­tor Andrew Wake­fi­eld, segons el qual la vacuna tri­ple vírica (xarampió, rubèola i paro­ti­di­tis) estava rela­ci­o­nada amb casos d'autisme. The Lan­cet va reti­rar l'arti­cle quan va des­co­brir que era un frau.

N'hi ha que asse­gu­ren que l'estudi va ser cen­su­rat per les pres­si­ons de les far­macèuti­ques. Ja tro­bava jo a fal­tar la mà de Spec­tra en aquesta història. Si algu­nes famílies poden per­me­tre's no vacu­nar els fills, és perquè tots els infants del seu entorn sí que ho estan. El risc d'infec­tar-se, doncs, ten­deix a zero. Però no és zero, tal com demos­tra el rebrot dels últims temps. I hi ha un fet pit­jor: els infants són un grup de risc. Pro­pa­guen les infec­ci­ons amb faci­li­tat. També als seus pares i avis, si és que no es van vacu­nar o han per­dut la memòria immu­nitària.

Però sovint la història s'acaba com a Anda­lu­sia, quan un jutge obliga les famílies a vacu­nar per raons de salut pública.

Si la verola, amb una mor­ta­li­tat d'almenys el 25%, estigués cir­cu­lant, l'acti­tud d'aques­tes famílies seria la mateixa?