Opinió

opinió

Receptar mecenatge

El mecenatge permet els EUA liderar la investigació mèdica i gestionar molts projectes culturals

Com més va més m'adhe­reixo a la idea de fomen­tar el mece­natge en tots els àmbits. “És una bona fórmula” em comenta Joan Mas­sagué, direc­tor del pro­grama de bio­lo­gia del càncer i genètica de l'hos­pi­tal Memo­rial Sloan-Ket­te­ring de Nova York i asses­sor de l'Ins­ti­tut de Recerca Biomèdica de Bar­ce­lona. Amb ell, que va i ve de Nova York amb la mateixa freqüència que jo em bellugo entre l'Empordà i Bar­ce­lona, hem tor­nat a Sant Pere de Rodes, a gau­dir del pai­satge, de la història i de la cuina del res­tau­rant del mones­tir.

Als Estats Units, terra d'opor­tu­ni­tats, el mece­natge fun­ci­ona de manera eficaç en hos­pi­tals i cen­tres cul­tu­rals. D'acord que res­pon a una idi­o­sincràsia ame­ri­cana de la qual no sóc cap entu­si­asta fer­vent. Hi veig molts defec­tes, per des­comp­tat, però també hi reco­nec encerts, i aquest n'és un. A Cata­lu­nya aquesta pràctica ha girat la seva atenció cap a la inves­ti­gació biomèdica, que ha vist mul­ti­pli­car gai­rebé per cinc les dona­ci­ons en els dar­rers cinc anys, però con­ti­nua essent una assig­na­tura pen­dent en cul­tura. La crisi econòmica actual posa de mani­fest el pro­blema de finançament que pateix el sec­tor cul­tu­ral, que depèn de manera gai­rebé abso­luta de les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques. Lle­geixo que només un 17% prové d'apor­ta­ci­ons d'enti­tats pri­va­des (12% d'anti­gues cai­xes con­ver­ti­des en bancs, que hi estan obli­gats, i un exigu 5% d'empre­ses pri­va­des). L'èxit rela­tiu del mece­natge en el camp de la inves­ti­gació mèdica con­trasta amb el fracàs del mece­natge cul­tu­ral. I és que està força mal vist l'incre­ment d'incen­tius fis­cals per al sec­tor pri­vat, ni que sigui a con­dició de gas­tar en cul­tura.

Mece­natge cul­tu­ral

Encara que sóc dels qui apos­ten per un estat que limiti el regne sal­vatge del lliure mer­cat, em pre­gunto si, vist que aquesta dinàmica econòmica és tan potent que no hi ha hagut revo­lució capaç de cor­re­gir-la, no es podria reha­bi­li­tar la imatge del mece­natge cul­tu­ral. La majo­ria de per­so­nes som poc con­des­cen­dents amb el tema i solem treure importància als pro­gra­mes soli­da­ris que aquest capi­tal pugui pro­moure a canvi d'incen­tius fis­cals. Tot ple­gat pro­voca una certa urticària; de seguida surt el setciències de torn que posa a parir les empre­ses pri­va­des, les pre­jutja totes per igual i es posi­ci­ona en con­tra de qual­se­vol intent d'afa­vo­rir el mece­natge. En canvi, poca gent es posa a pen­sar quin lloc ocupa l'ajut social en la llista de les seves pri­o­ri­tats. El cert és que el mece­natge per­met els EUA lide­rar la inves­ti­gació mèdica i ges­ti­o­nar molts pro­jec­tes cul­tu­rals, a més d'evi­tar fugues de capi­tal. Al final, la recerca reper­cu­teix en bene­fici de la soci­e­tat. “S'ha de pre­miar l'excel·lència”, em deia en Joan l'altre dia. Ell acaba de par­ti­ci­par en una cam­pa­nya per divul­gar la ciència a inter­net, a través del web Rocks­tarts of sci­ence.org, on els científics apa­rei­xen acom­pa­nyats d'estre­lles del rock ame­ricà, com Blon­die, en un intent de difon­dre el tre­ball de labo­ra­tori.

Empre­sa­ris estig­ma­tit­zats

Em pre­gunto si nosal­tres no hem vis­cut en un flower­powe­risme exces­siu, en el regne del cafè per a tot­hom, i si en aquest sant país no va arri­bar pri­mer la como­di­tat que la cul­tura democràtica. Men­tres­tant, el talent jove ha d'emi­grar a l'estran­ger per no morir-se de gana. I encara, entre nosal­tres, cir­cula un dis­curs que estig­ma­titza per se la figura de l'empre­sari, un dis­curs que s'hau­ria de revi­sar i rein­ven­tar, com ens han dit que hem de fer tots. Acabo de sen­tir un ter­tulià a la ràdio que ha dit: “A l'opo­sició, ni aigua”. Amb aquesta men­ta­li­tat es va directe al pre­ci­pici, quan en un moment en què ja no es poden munyir les vaques, cal­dria que par­tits polítics, empre­ses i sin­di­cats afron­tes­sin units –o rela­ti­va­ment units– els pro­ble­mes. A part de cri­dar con­tra els mals usos dels bancs i els pri­vi­le­gis dels polítics, ¿per què no con­vi­dem la com­pa­nyia Telefónica, un cop assu­mits els cos­tos del seu ERO, a fer de mece­nes del Fes­ti­val Grec, el Tem­po­rada Alta, l'Acústica o Som Radio? Pot­ser s'hi afe­gi­rien acam­pa­des d'indig­nats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.