Tancar el cercle dels entrenadors

1. Barça

Un cop més, amb perdó, ens limitarem a parlar de futbol. De la resta de coses seguirem la mateixa línia de sempre, és a dir, treure la llibreta i aprendre dels meus companys de seccions i d'economia. Hi va haver un temps en què certa oposició et titllava d'«entregat al poder» per no parlar de res més que de futbol. Avui, segurament aquella oposició agrairà la coherència d'aquells «venuts». O no, qui ho sap. El poder confon... Bé, doncs som-hi. Futbol. Convertit el Barça en un referent mundial del futbol pels seus èxits (primer) i per la manera d'aconseguir-los (en segon terme, encara que a alguns ens fa la impressió que podria ser perfectament al revés), un entén que la junta ja s'ha convençut que la filosofia futbolística és la més adequada malgrat que vingui de qui ve. Si la prioritat econòmica avui, com va dir Javier Faus, és el primer equip i la Masia, ens encanta saber que, per aquesta junta, formar nens és prioritari; sembla també que hauria de ser-ho utilitzant la metodologia actual, la que transmet futbol en majúscules i també valors, com els quotidians de Xavi, Iniesta i companyia, i els puntuals, com el de Puyol en la final de la Champions. Tot sembla a punt per continuar pel camí de l'èxit esportiu.

2. Guardiola

L'aparició de Josep Guardiola a la banqueta blaugrana no té preu. El que està aconseguint el Barça en títols és històric i el que està sumant en imatge és incalculable. Gràcies a l'efecte Pep, la publicitat (Qatar Foundation inclosa) aterra al club en èpoques difícils. Que se sàpiga, ningú ha posat una demanda d'agraïment al president i a la junta que es van jugar el coll escollint el Pep en comptes del José. En fi, parlem de l'entrenador del Barcelona. És evident que Guardiola és testimoni d'excepció de les realitats que es viuen a la llotja i a la gespa i que no serà etern, però cal veure fins quan aguantarà en el càrrec. De moment, tindrà paciència un anyet més. El club treballa la base depenent d'un model i, per exemple, a Iniesta el seguiran Thiago i Sergi Roberto i, més tard segurament, Samper. I així en totes les posicions. La pregunta és: i després de Guardiola, què?

3. Entrenadors de futur

La cadena de jugadors no té continuïtat en els entrenadors. És cert que el Barcelona ha impulsat uns cursos de joves tècnics per començar a treballar a l'escola social del club i que des de la secretaria tècnica s'obliga a seguir en el futbol de base uns paràmetres irrebutjables. En canvi, no trobem un model per garantir la successió de tècnics. Ni existeix la tradició de mirar a casa (Guardiola ha estat un cas excepcional) ni la filosofia per formar i cedir entrenadors amb perfil primer equip. Es tractaria de situar els més aptes en les places del Barça B i el juvenil A (segons el club, els dos equips membres de l'àrea de futbol professional) pensant en el futur, treballant a dies amb Guardiola, i fixar acords amb clubs per a la seva promoció. Ho fem amb els jugadors però, en canvi, obviem els tècnics. L'altre dia deia Xavi Hernández a TV3: «La vida serà un marrón per a l'entrenador que substitueixi el Pep.» I tant! Un autèntic drama! Doncs no pot ser. El Barça té mitjans per estructurar-se també pensant en el futur de la banqueta del Camp Nou i tancar el cercle que ara mateix funciona de manera tan fantàstica. Eusebio serà l'home i per això l'hem fitxat per al B? Doncs a totes. Ha de ser-ho Óscar Garcia, l'home del juvenil A? Doncs apostem-hi! Serà Luis Enrique després dels seus dos anys al Roma? Doncs no hi perdem el contacte..., però establim d'una vegada el protocol de club que ha de seguir un entrenador de la casa per arribar a ser-ho del primer equip. El model és tan important que el guardià del tresor, l'entrenador, és sagrat.