L'any rosellià

«No us fallaré», va ser la pro­mesa repe­tida amb força deter­mi­nació que va pro­nun­ciar San­dro Rosell quan, ja nome­nat pre­si­dent, es va diri­gir a la família bar­ce­lo­nista. Ningú no li va dema­nar que es posés cap sos­tre per ava­luar-se en el temps, ja que s'entén que si als juga­dors i als entre­na­dors se'ls demana el màxim quan entren a for­mar part del Barça, no s'exi­girà menys als seus ges­tors. Però ell va voler repe­tir el «no us fallaré» per esta­blir una distància de con­fiança amb els bar­ce­lo­nis­tes i dri-los que al davant hi havia un dels seus. Bé, doncs aquest és el punt de par­tida: si Rosell ha fallat o l'ha encer­tat.

Per poder mesu­rar-ho cal mirar l'equip i l'enti­tat fa un any i tor­nar-ho a fer ara per veure què és el que ha can­viat i en quin signe. L'equip, el més impor­tant i el pal de paller de la ins­ti­tució, està igual o millor, fins i tot, a causa dels èxits espor­tius, a través dels quals s'ha gene­rat molt més interès per ell arreu. En què ha millo­rat l'equip la nova direc­tiva? Bé, pot­ser és l'àmbit on menys inter­ven­ci­ons li ha cal­gut fer, per no dir cap.

De fet, en el cas de la tran­sició de poder en el Barça l'estiu pas­sat s'ha produït un fet únic en el món: és el pri­mer cop que una nova junta direc­tiva pren el poder d'una ins­ti­tució sense haver de tocar res en la par­cel·la espor­tiva de cap dels equip a causa de l'altíssim nivell de tots, pre­pa­rats per com­pe­tir en les seves lli­gues i a Europa. Un fet únic, sens dubte, el d'arri­bar a la pre­sidència d'un club i no haver de pre­o­cu­par-se per la part més impor­tant: l'espor­tiva.

En el ves­sant de gestió diària, pot­ser a l'equip de Rosell se li poden fer molts retrets, des de com va abor­dar la pri­mera assem­blea de com­pro­mis­sa­ris, amb l'escar­ni­ment con­tra els dar­rers ges­tors, fins a la pujada dels abo­na­ments i les reta­lla­des de secció apro­fi­tant un estat de joia en el club. És clar que molts es pen­sa­ven que després d'anys agi­tant l'entorn i fent d'amics invi­si­bles en el bar­ce­lo­nisme, tot just arri­ba­rien al club i seria bufar i fer ampo­lles, però la cosa no ha sor­tit com pen­sa­ven perquè una rea­li­tat és estar a l'opo­sició amb més o menys visi­bi­li­tat donant classe de tot i una altra, asseure's a la pol­trona i diri­gir aquesta mul­ti­na­ci­o­nal de les emo­ci­ons.

N'apren­dran, perquè és llei de vida anar adqui­rint experiència quan es fa camí. Els pro­ble­mes vin­dran, si és que així passa, quan hagin d'impul­sar el seu pro­jecte espor­tiu, però lla­vors de ben segur que l'enti­tat estarà sane­jada, haurà dei­xat de ser una misèria com així la reco­nei­xen i es podran pren­dre unes lli­ber­tats que ara estan des­car­ta­des.