Instruir i educar
El curs escolar s'està acabant, i govern rere govern, el sistema educatiu mai no deixa de ser qüestionat. Quan la jovenalla s'esgarria, el més fàcil és culpar l'escola; els pares, també, però menys. Als mestres se'ls demana no sols que instrueixin sinó que eduquin, i en un grau que algunes famílies no assoleixen.
Malgrat ser lògic que l'aprenentatge de les assignatures vagi acompanyat d'un bon comportament, fiar-ho tot a l'escola sovint constitueix un abús parental, tret dels casos en què els progenitors no estan dotats per educar, a causa de les seves pròpies mancances.
Des de la perspectiva educacional, també pot succeir que els escolars despertin en el si de la família una consciència i uns hàbits que mai no havien tingut i que la canalla ha assumit a classe. Consciència ecològica, costum de llençar els papers a la paperera, quan els grans solien embrutar el carrer com si res. Fins i tot és possible que refusin l'excés de pastissos perquè han après que cal alimentar-se millor.
Per altra banda, en mig de tantes exigències a l'escola, cal esmentar un aspecte que sovint es passa per alt. Els mestres també són pares, formen part de la societat, i segur que ells també s'interroguen sobre l'educació dels seus fills, sobre com poden ésser instruïts i alhora educats entre tants factors socials encaminats a desbaratar la tasca escolar.
L'analfabetisme funcional està tan estès, fomentat per un entorn groller desdenyós de la cultura, que el recer de les quatre parets escolars peta així que entra en contacte amb l'entorn. És obvi que el sistema educatiu tot sol no pot lluitar contra la incultura.
L'acció política ha d'ajudar invertint en ensenyament, mantenint uns mitjans de comunicació públics dignes que compensin la ciutadania de la incultura que alguns dels privats, de cara al lucre, cultiven.
És una funció social, la d'instruir i educar, basada en tres pilars: l'acció política, la justa valoració de l'escola per part de les famílies i l'esforç dels mestres perquè els deixebles estimin l'estudi, les bones formes i la cultura fins a convertir-se, després, en ciutadans adults modèlics.
