Articles

Cop de mall a les ONG africanes

Som milions de persones al món occidental que patim per Àfrica. Per humanitat i per la mala consciència de les barbaritats que fins fa quatre dies hi hem comès, des de l'esclavitud fins al colonialisme més atroç.

Des de l'escola i per tot arreu se'ns ha parlat dels pobres negrets que els occidentals hem d'ajudar a salvar. Des d'un llunyà Domund dels anys 60 i 70, en què demanar diners per a les missions religioses era per salvar les seves ànimes, fins a les presents ONG, que volen agafar-nos i agafar-los de les mans per dur-los vers el progrés sostenible.

El món cultural català genera un veritable estol de professionals excel·lents. Molts d'ells, a causa de greus errors per la imprevisió davant la massificació universitària, pel corporativisme dels departaments o per la crisi generalitzada global que tantes coses afecta, també per lliure decisió personal, demostren el seu tarannà i fan una lúcida feina en els llocs més impensats. Hi ha mil casos diferents, però voldria assenyalar el de Gustau Nerín, antropòleg barceloní que a partir de la seva recerca d'estudi a la Guinea Equatorial i del treball en altres països africans subsaharians publica un llibre rere un altre que són un veritable màster accelerat per sortir de la foscor informativa sobre les ONG i situa de forma precisa les seves mancances i l'espiral d'autosuficiència en què estan instal·lades.

Són uns llibres que, malgrat la poca publicitat, fan edicions àmplies o segones edicions, tota una prova de l'interès que desperta el tema. Ara acaba de publicar un lacerant estudi titulat Blanc bo busca negre pobre, que és una crítica a la cooperació i les ONG. Hi mostra que els nous herois contemporanis, els cooperadors, són massa sovint gent poc preparada, amb poc coneixement de les necessitats de desenvolupament del món africà, que viuen en un elitisme africà urbà amb altres cooperadors occidentals que tenen tantes mancances com ells mateixos. Una crítica que entra al cor com una daga en explicar-nos els abusos d'aquests cooperants, no tots, és clar!, amb els diners, la ignorància de les veritables necessitats per fer front al desenvolupament i encara una vida de disbauxa personal i de conducta privada provocada per l'atractiu de joves europeus amb poder de decisió i diners davant l'empobrida població negra. On noies africanes s'enlluernen davant aitals herois moderns.

La lectura de tot el que no funciona és un cop de mall continuat a l'ajut occidental. Sales d'operacions que s'abandonen per manca de llum, vacunes que no se serveixen o s'apliquen fins i tot estant caducades, turisme solidari que amaga interessos econòmics, despesa injustificada i primes de treball repartides entre quatre cooperants i alguns aprofitats africans que viuen bé de fer de professionals de les ONG, i un llarg etcètera que posa els pèls de punta.

Un llibre valent. El títol dels capítols no amaga res ni intenta suavitzar la realitat. Uns exemples: Les ONG del nord. T-ONG-O. La cooperació fictícia. Del ‘dolce far niente' a l'estafa. Els governs del sud i la cooperació. Ben aferrats a la mamella... És la descripció que per poc que una persona sàpiga o s'interessi pel tema veu cada dia als nostres pobles i ciutats. Milers de joves africans que fugen de la forma més impensada i difícil, sovint amb uns riscos absoluts, d'un continent que després de mig segle d'independència i la teòrica fi del colonialisme europeu no poden donar cap futur a la població.

La diagnosi de GustaU Nerín és concloent. Els desafiaments del continent africà no es poden resoldre mitjançant projectes de desenvolupament: ni amb pous, ni amb latrines... Les causes del problemes del sud són tan profundes que tan sols es poden atacar amb canvis estructurals. Qualsevol intent de superació dels problemes africans, si no va associat a una reforma en profunditat de les relacions nord-sud, està condemnat al fracàs.

Caldria que les ONG a l'Àfrica fessin una profunda reflexió i donessin acurada i demostrable resposta de les seves actuacions. Hi ha massa dubtes en tot com per a un escandalós silenci.

CARLOTA BOADA



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.