Adéu, Bojan

1. Roma

No està fet, però quasi. El Barça neces­sita tan­car la seva incor­po­ració ofen­siva per dei­xar anar al petit Bojan, que, no ho obli­dem, con­ti­nua sent petit. Luis Enri­que està il·lusi­o­nat per col·labo­rar en la for­mació del de Linyola perquè, tam­poc cal pas­sar-ho per alt, Bojan con­ti­nua estant en fase d'apre­nen­tatge. Va viure l'èxit de la seva apa­rició i la gelo­sia que va des­per­tar entre les ales­ho­res estre­lles bar­ce­lo­nis­tes; ha cone­gut els títols sense ser pro­ta­go­nista i també sent-ho, com la Copa del Rei del 2009; ha vore­jat la depressió de la ban­queta i també l'eufòria de la titu­la­ri­tat i ha dei­xat 179 par­tits i 45 gols en les qua­tre tem­po­ra­des que ha for­mat part del pri­mer equip del Barça. Si, qua­tre. Amb només 20 anys. Pot­ser aquest ha estat un dels seus prin­ci­pals pro­ble­mes. Pot­ser, entre tots, l'hem fet córrer massa.

2. Guar­di­ola

La poca con­fiança de Pep Guar­di­ola en Bojan és objecte d'estudi. La rea­li­tat diu que en tres tem­po­ra­des el 9 del Barça ha jugat 163 par­tits ofi­ci­als, només 49 com a titu­lar (18 el pri­mer any, 14 el segon i 17 el ter­cer). Tot i par­ti­ci­par força mai ha dis­po­sat de la plena con­fiança del seu entre­na­dor. La caverna, neces­si­tada de car­nassa, ha tro­bat l'expli­cació: pura revenja. Guar­di­ola va voler comp­tar amb ell en el seu any a 3a divisió, però Bojan, tot i els seus 17 anys, ja només pen­sava en el pri­mer equip. És clar, perquè Frank Rijka­ard el feia jugar (va fer 11 gols en la seva pri­mera tem­po­rada!). Par­lar així és no conèixer Guar­di­ola. És cert que Bojan ha patit molt veient, per exem­ple, com es que­dava a la ban­queta men­tre Pedro (amb menys bagatge que ell) subs­tituïa Ini­esta en el dar­rer minut de la final de la Cham­pi­ons del 2009 o obser­vant com Afe­llay entrava per Pedro en l'últim minut de Wem­bley 2011. L'edu­cació fami­liar i els valors de la Masia l'han fet callar i tre­ba­llar però, al mateix temps, patir. Són les regles del joc, les matei­xes que va uti­lit­zar Rijka­ard per fer-lo entrar en escena. Res a dir. És el fut­bol fet pro­fessió.

3. La pilota

Per què, doncs, Guar­di­ola no l'ha fet jugar més? Sim­ple­ment perquè veu el fut­bol com el veu. Per treure ren­di­ment (és evi­dent que ho ha acon­se­guit) el tècnic de Sant­pe­dor ha mogut les peces segons els seus plan­te­ja­ments fut­bolístics. Bojan ha estat víctima de la nova ubi­cació de Messi (ara fals 9) i de la major pro­duc­ti­vi­tat de Pedro i Villa a les ban­des. Les carac­terísti­ques natu­rals de Bojan el fan ofe­rir menys coses que els seus com­panys jugant a la banda. És cert que ha millo­rat molt i també que si hagués dis­po­sat de més opor­tu­ni­tats hagués fet tants gols com l'asturià o el canari ja que no és dis­cu­ti­ble el seu ins­tint gole­ja­dor (recol­zat en la seva mera­ve­llosa intuïció). Per sim­pli­fi­car, a Guar­di­ola li agra­den més altres juga­dors i creu que, amb ells, l'equip ren­deix més. Algú pot dis­cu­tir els resul­tats?

4. Tor­nar

Bojan tindrà més minuts a Roma que de blau­grana. Aga­farà experiència i, de tant en tant, gene­rarà algun debat a Bar­ce­lona. Si fa gols, els que ja l'enyo­ren, dis­cu­ti­ran la seva venda, i si no en fa, els que ja s'han can­sat de veure'l, es faran els savis del fut­bol. El que és segur és que amb la seva sor­tida es talla també la seva pro­gressió tàctica dins de l'exclu­siu sis­tema Barça: amb Guar­di­ola, Bojan no tor­narà perquè jugant a una altra cosa no millo­rarà allò que li troba a fal­tar. Sense Guar­di­ola a la ban­queta del Camp Nou, qui sap si el tor­na­rem a veure per aquí. Seguirà sent culer, dis­fru­tant amb els èxits i patint les der­ro­tes. És de bona pasta i el segui­rem esti­mant. Que tin­gui molta sort. Fi del capítol Bojan. Donem la ben­vin­guda al següent epi­sodi, de títol Thi­ago Alcántara.