Opinió

Tot tan efímer

Ha perdut però encara conserva l'aureola de bellesa de les dones amb caràcter que viuen sense por i no passen mai per les estacions com si fossin només una maleta. És guapa. Encara té aquelles faccions atractives i amb personalitat que, fossis home o dona, et feien girar quan et passava pel cantó. Segueix tenint un color torrat de pell, però, mentre que abans els seus braços amb aquell daurat de sorra de platja d'estiu brillaven i gesticulaven apassionadament, ara s'intueixen ressecs, mancats de l'alè de la vida optimista que et fa caminar dia a dia. Els cabells segueixen essent ondulats i tenen també el color castany amb reflexos vermellosos que ja tenien. Viu al mateix lloc que vivia i passeja, menys sovint del que ho feia i d'un temps ençà sempre acompanyada, pels mateixos carrers que passejava abans del moment fatal.

La mirada que recordes entusiasta i vitalista és ara fugissera. Observa amb una ombra de tristesa que plana per allà on posa els ulls. El seu somriure i la seva rialla que s'encomanaven a tots aquells que compartien una estona amb ella han desaparegut. Li queda el gest d'un somriure que s'intueix forçat i busca, sense aconseguir-ho, tranquil·litzar els altres. Els seus. Té també la mateixa família que l'estimava i l'estima. Ara la cuida. Cada dia la cuida.

I només va ser un moment. Un sol instant en el qual se li va destrossar la vida. Després d'aquest breu i dolorós segon li va semblar tot tan efímer, tan poc real. Tot tan insegur i caduc que se li feia difícil obrir els ulls. Ella va amb cadira de rodes.

Ella que sembla sempre cansada no vol tenir la sensació perpètua de rebre sense donar. Ella que ara necessita tant dels altres sap que és imprescindible que hi hagi retorn en les relacions. Que necessita donar per tornar a rebre. I ella no vol que els que l'envolten tinguin mai la sensació que la seva comoditat depèn només d'ells. Perquè no és veritat. Ella ho necessita tot i pot donar-ho tot. I tot i que la vida se li ha fet incòmoda i difícil, sap que cal que continuï essent generosa de sentiments per poder seguir rebent l'amor que avui li és imprescindible. Ja va dir que no voldria ser mai una maleta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.